dilluns, 27 de febrer de 2012

El misteri de Nóos



A propòsit del cas Urdangarin (sense accent) que investiga el jutge Castro a Palma per un bon grapat de delictes i que, com no podia ser d'una altra forma, sembla que tindrà la connexió valenciana que qualsevol trama corrupta de determinada entitat necessita, la primera pregunta que li ve a tot el món al cap és “per què?”. O per ser una miqueta més explícit: quina necessitat tenia el gendre del rei d'Espanya de fotre's en un merder com el que ara s'investiga?

Si partim de la base que la monarquia espanyola no té un problema de finançament i que tots els membres de la cada vegada més llarga família reial poden arribar a final de mes sense haver de vendre a pes les joies dels avantpassats, és lògic que la gent es pregunte com és possible que el duc de Palma, en lloc de dedicar-se a no fer absolutament res i a parar la mà (o el que ve a ser el mateix: a ocupar un càrrec a Telefonica), constituïra un entrapat d'empreses dedicades a emportar-se a cabassos diners públics i a buscar fórmules per pagar impostos a un estat/casino tan ridícul com Belize.

El més raonable és pensar que es tracta d'una qüestió d'avarícia, perquè de diners mai se'n tenen prou; potser, també, la vanitat hi tinguera alguna cosa a vore i la intenció d'Urdangarin era demostrar que no només era un gendre ideal, sinó també un emprenedor i una persona capaç de fer negocis (encara que, després del que hem vist en altres casos, fer negocis amb les administracions de Camps i Matas és qualsevol cosa tret de reputada); i pot donar-se el cas, clar que sí, que el duc considere que no ha fet res censurable i que, simplement, estava treballant com qualsevol altre súbdit del seu sogre.

Independentment de quin siga el resultat de tot el procés (encara que és fàcil intuir que el gendre del rei no posarà un peu a presó), al remat acabarem per conéixer els detalls de totes les operacions, els noms de totes les empreses i administracions implicades, la quantitat exacta que es malversà i també la que s'evadí del fisc, però estic segur que mai arribarem a saber les causes exactes que van motivar que qui no tenia cap necessitat de complicar-se l'existència en lloc de passar un tranquil cap de setmana a Palma, amb el veler i prenent el sol, haja hagut de passar-lo declarant durant tantes hores als jutjats de la ciutat.

2 comentaris:

Enric Senabre ha dit...

Home, alguns capritxets necessitaven més ingressos dels que rebien per ser membres de la family! Per poder passar vertaderament bé les vacances i viure a xalets d'un luxe superior, calia augmentar els ingressos, i què millor que utilitzar la fama, que com tots sabem, la podem criar i gitar-nos a dormir. Ell la feia anar primer i quan arribava en persona, Camps i Rita ja tenien el talonari preparat. Poca faena per a tanta recompensa!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Imagine que serà una barreja de tot: avarícia, enveja... i que li ho posaven taaaaan fàcil!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails