dimarts, 17 d’abril de 2012

Un rellotge sense piles




Durant la segona legislatura de Zapatero molt analistes criticaven la sobreexposició del president. Consideraven que ZP abusava de les compareixences i que això traslladava una imatge nefasta dels ministres, convertits en homes de palla sense transcendència. L'exemple perfecte podria encarnar-lo Beatriz Corredor, ecs!ministra d'Habitatge entre 2008 i 2010 i a la qual no podria ni reconéixer pel carrer, però no només ella: la presència expansiva de ZP minimitzà el paper de tot l'executiu, des de la (inútil) Vicepresidència de Manuel Chaves al (invisible) ministeri de Ciència i Innovació de Garmendia.

La conseqüència immediata d'esta pràctica és que ZP no cremava ministres, que era el que resultava més aconsellable, sinó que optà per l'autocombustió.

Ara, no podem dir que Rajoy haja optat per fer justament el contrari en arribar al Govern, ja que el silenci ha estat la pràctica habitual de Mariano fins i tot quan encara hi era a l'oposició: recordem, per exemple, com callava davant els escàndols de corrupció de la Generalitat i del PP valencians.

Era lògic, per tant, que en fer-se amb la presidència del Govern mantinguera la línia d'evitar donar explicacions i que siguen els ministres els que s'immolen públicament anunciant les noves mesures que pensen aprovar al Congrés o donant la cara a Brussel·les davant l'assetjament dels mercats.

Els mateixos analistes que criticaven l'actitud de ZP han dit que Rajoy és una persona reflexiva que sap 'mesurar el temps' abans de pronunciar-se sobre qualsevol tema però a mi em fa la impressió que fa setmanes que el rellotge de Mariano es va quedar sense piles.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails