— I tu, no
penses tindre fills o què?
— No, papà.
Passe.
— Com que
passes? I no mires a Matt, que un gos no és un xiquet.
— Tens raó:
Matt és més guapo.
(...)
— Tots els meus
amics ja tenen néts i jo no.
— I per què no
li ho dius al meu germà?
— Ja tens una
edat... a vore si se't passa l'arròs.
— No puc tindre
eixe problema, bàsicament perquè no tinc úter.
(...)
— Però com és
que no vols tindre fills?
— Principalment
perquè no m'agraden els xiquets...
— Però...
— ...
i perquè no tinc la necessitat de tindre hereus.
Silenci:
— Fill, eres
molt raro.
(...)
— Però tu saps
tot el que et perdràs si no tens fills?
— Ni idea, però
sí sé tot el que em perdré si en tinc.
— Fill, no pots
ser tan egoista.
— Sí,
sí que puc. A banda, què passa si en tinc un i es mor?
Silenci.
— Fes el favor i
no parles de xiquets morts a la taula.
— En general, no
s'hauria de parlar de xiquets a la taula.
2 comentaris:
Jo en tinc, i m'agraden. Però tampoc calia, vaja, que la Humanitat no se n'ha sentit gaire ^^
Doncs també és veritat, quin disgust i quin "gasto" si tens un fill i se't mor... hahahaha
Publica un comentari a l'entrada