Paternitat (i II)

 

— I tu, no penses tindre fills o què?

— No, papà. Passe.

— Com que passes? I no mires a Matt, que un gos no és un xiquet.

— Tens raó: Matt és més guapo.

(...)

— Tots els meus amics ja tenen néts i jo no.

— I per què no li ho dius al meu germà?

— Ja tens una edat... a vore si se't passa l'arròs.

— No puc tindre eixe problema, bàsicament perquè no tinc úter.

(...)

— Però com és que no vols tindre fills?

— Principalment perquè no m'agraden els xiquets...

— Però...

— ... i perquè no tinc la necessitat de tindre hereus.

Silenci:

— Fill, eres molt raro.

(...)

— Però tu saps tot el que et perdràs si no tens fills?

— Ni idea, però sí sé tot el que em perdré si en tinc.

— Fill, no pots ser tan egoista.

— Sí, sí que puc. A banda, què passa si en tinc un i es mor?

Silenci.

— Fes el favor i no parles de xiquets morts a la taula.

— En general, no s'hauria de parlar de xiquets a la taula.