divendres, 2 de novembre de 2012

Busca qui t'ha llegit: octubre 2012


Tu eres el xic que aquell dia que estava sopant amb P. s'apropà a saludar-la i portava una camisa a quadrets blaus i blancs i un pantaló marró i també el que acompanyà a votar el dia d'eleccions una xica vestida amb un xandall rosa impossible i que em preguntà quantes creuetes havia de marcar en la papereta del Senat. M'equivoque?

La principal novetat del programa ambientat a la capital de Safor és que no té cap pretext ni excusa. Si fins ara tots els realities que havíem vist tenien algun leitmotiv més o menys consistent per provar a donar-li sentit al programa, encara que fóra fingit, a GandiaShore ni s'han molestat a buscar-lo. Per això podem dir que GandiaShore és autèntic.

És cert, ho estan fent, però, pense que en el fons l'estratègia del PP no donarà resultat perquè potser fins fa relativament poc de temps entre part de l'electorat valencià tenia certa repercussió apel·lar al sentiment anticatalanista i assegurar que els nostres veïns de dalt estaven disposats a furtar-nos la recepta de la paella o de l'allioli, però hem arribat a un punt en el qual estes sentències no se les creu ningú. Encara més: fan riure.

Quan fa unes setmanes vaig formalitzar la invitació, ni el convidat ni jo ens havíem vist ni havíem parlat mai i només sabíem que un escrivia ximpleries a un bloc i a un compte de tuiter i que l'altre hi escrivia coses serioses i assenyades, però ignoràvem si algú dels dos era un violador, un assassí, un caníbal o, el pitjor de tot, si pesava 120 quilos.

Ell: Entonces también sabrás que me he fijado en ti.
Jo: Bueno, algo he notado...
Ell: ¿Y cuándo vendrás a comprarme pescado?

* * *

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails