dijous, 22 de novembre de 2012

Cròniques havaneres (IX): El 'poder valencià' a Cuba


 
Quan a l'Havana em van parlar de Niurka Moltalvo (!) i al Cayo-Malayo em van preguntar si a València teníem colombaires (!!) vaig pensar que no seria possible escoltar més destrellats a Cuba relacionats amb el País Valencià. Però, per a variar, m'equivocava: estàvem dinant a un paladar quan...

Òbric parèntesi abans de continuar. Els paladars són la millor opció per a menjar a l'Havana. En recomanaria dos especialment: un més econòmic situat al primer pis d'un edifici en la placeta on arranca el carrer O'Reilly i un altre, La Nao, una miqueta més car (entrants, llagosta, corder, beguda i café per 20 CUCs) a la Plaza de Armas. Tanque parèntesi abans de continuar.

... vam escoltar com un client amb accent espanyol peninsular discutia amb el cambrer sobre el preu del vi:

El precio que pides por este vino es un robo. Esto es para llamar a la policía.
Lo siento, señor, pero los paladares son privados y el precio es libre. Si quiere algo más barato le puedo ofrecer un Castillo de Líria...
Perdona, pero yo soy valenciano y ese vino es una mierda.

A la meua taula ens vam mirar i vam continuar amb el dinar, fins que vaig tornar a parar l'orella i vaig escoltar com el valencià deia a les dues joves cubanes que l'acompanyaven:

Y, ves, en esta foto estoy con el presidente del Puerto de Valencia... y en esta con la alcaldesa de la ciudad (!)... y esta con... bueno, este es el nuevo presidente regional, el que substituyó al otro (!!!).

Encara que l'únic que es pot dir del Molt Honorable és que és “el que substituyó al otro”, sembla que Alberto Fabra ha començat a fer les Amèriques.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Para cuándo la crítica de "el gato tuerto"? La estoy deseando!

pons007 ha dit...

i tu no tens fotos a les que ensenyar amb gent tan "il·lustre"? xD

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails