(II)
El
xic se mostra incrèdul:
—
No em puc creure que no te'n
recordes de mi... M'estàs prenent el pèl?
—
De veres que no... fa molt
d'això?
El
xic alça la mirada i s'assegura que el seu acompanyant està prou
lluny i que no ens sent:
—
Jo estava començant amb el meu
novio, així que farà un any i mig.
Òbric parèntesi. No
haguera estat malament que el xic haguera tingut el mateix zel per
evitar que el meu acompanyant escoltara tota la conversa amb cara de
flipat, però ja que estava comportant-me com un personatge vaig
decidir continuar amb el destrellat. Tanque parèntesi.
—
Un any i
mig? Redéu, tu saps tot el que he fet en un any i mig?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada