La
inauguració de l'aeroport de Castelló constitueix un dels moments
més delirants de la història política valenciana. I ara recicle el
que vaig escriure en el seu moment, en març de 2011:
Si la idoneïtat i
el cost d'esta construcció era més que qüestionable, la
inauguració ha posat en evidència que els governants valencians han
arribat a la conclusió que poden insultar la ciutadania sense que
els tremole la mà, ja que, efectivament, l'aeroport està acabat,
però no hi ha cap data prevista perquè el primer avió s'enlaire o
aterre a les flamants instal·lacions que el president de la
Diputació de Castelló, l'imputadíssim Fabra, portava entre cella i
cella des de feia anys, la qual cosa ha fet que la notícia no siga
la inauguració d'un aeroport, sinó la d'un aeroport sense avions.
Inaugurar
un aeroport que no se sap si algun dia entrarà en funcionament
podria ser la idea original
d'un original
esquetx satíric, però si hi afegeixes els elements que van
acompanyar este acte de propaganda, a saber: la presència d'una
autoritat eclesiàstica que llançava aigua d'un perol, autobusos
plens de jubilats de mig país, l'escultura
gegant d'un bufó de la cort, un discurs de Camps passat de rosca
i l'anunci del mateix Fabra d'obrir durant un mes i mig l'aeroport i
les pistes d'aterratge perquè qui vulga puga visitar-les i fer-hi
una passejada, l'acte deixa de ser satíric per submergir-se de ple
en l'esperpent
més delirant.
Des
d'aquell moment, des de la inauguració del aeropuerto
del abuelo,
esta infraestructura s'ha convertit en el paradigma de la corrupció,
del balafiament de recursos públics i de la poca vergonya dels
polítics populars
valencians, la qual cosa no està malament si tenim en compte que no
té cap altra utilitat.
Des
d'aquell sainet inaugural, tots els focus han estat pendents de
qualsevol notícia o rumor sobre l'aeroport, i és innegable que
l'administració de Camps, primer, i la d'Alberto Fabra, després,
han ajudat a fer que l'aeroport de Castelló haja esdevingut una
icona dels temps que corren.
138
milions d'euros per a construir-lo, 300.000 euros per a l'escultura
rovellada del abuelo,
84.000 euros a l'any per al sou del director, 5 milions d'euros en publicitat només en 2011, 450.000 euros en tres anys per a falcons i furons, mig milió d'euros al mes en manteniment, l'amenaça d'una
rave convocada per Facebook, remodelacions de les pistes quan encara no havia fet un any i, per tant, cap avió s'havia enlairat o havia
aterrat a les pistes, els 17 milions d'euros dels Pressupostos de la Generalitat que es xuplarà en 2013 o la plaga de conills que per poc enderroca les instal·lacions.
Absolutament
tot el que té a vore amb este edifici és notícia, i per això quan
hui hem sabut que els compradors
que anuncià ahir Carlos Fabra eren libis i que es comprometien a
gastar-se 200 milions d'euros (100 per l'aeroport i 100 en obra pública) només una pregunta m'ha vingut al cap: a Líbia mengen
conill?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada