dimecres, 16 de gener de 2013

El precipici de CiU



Resulta molt complicat entendre què ha passat a l'escena política catalana des del 25N, perquè mai guanyar unes eleccions havia estat tan desastrós per a un partit polític.

Estic segur que Artur Mas passà les nits immediates al diumenge electoral mirant al sostre, preguntant-se qui li manava avançar les eleccions i recordant com de bé estava amb els 62 diputats de 2010, però a dia de hui haver perdut 12 diputats sembla el més lleu dels mals que assetgen el Molt Honorable i el Govern de Catalunya.

Els múltiples casos de corrupció de Convergència, el reconeixement de finançament irregular d'Unió, la paràlisi institucional del Parlament, la comoditat en la que s'ha situat Esquerra, que senzillament veu passar les coses com si no tinguera res a dir i no haguera votat la investidura de Mas, i, sobretot i especialment, el paper que juga en tot això Duran i Lleida dibuixen un inici de legislatura horribilis a Catalunya.

Ni tan sols la qüestió nacional és capaç de tapar el desficaci que s'ha instal·lat al país: dos dies després de presentar una declaració sobiranista, CiU i ERC han hagut de renunciar a allò de l'“Estat propi” per provar a sumar-hi algú. Qui siga.

Òbric parèntesi. En eixe sentit, m'agradaria recordar que el lema de la Diada de 2012, la mateixa que motivà la convocatòria avançada de les eleccions, era “Catalunya, nou Estat d'Europa”. De res. Tanque parèntesi.

Ahir, gràcies a la suspensió cautelar del Constitucional a l'euro per recepta que imposà la Generalitat en estiu, vam tornar a vore un altre símptoma de la bogeria i el destrellat que s'ha instal·lat a Catalunya: “Un día nos dirán que es inconstitucional respirar en catalán” vomità el portaveu del Govern, Francesc Homs, sense que li tremolara la veu.

Convergència i Unió sembla decidida no només a fer baixar la cara al milió i escaig de votants que obtingué el 25N, sinó també a demostrar que Pere Navarro no era tan mala opció com molts pensàvem.

I mira que això era difícil.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Buf! Que estranya que es veu la política des de lluny. I que pocs arguments vàlids hi ha esta volta.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

No parle de tan lluny: tots els dies parle amb catalans i espanyols que viuen a Catalunya i la sensació que tenen és que CiU se'ls pixa a sobre, que Duran té més cara que esquena, que Oriol Pujol... bé, callaré sobre això.

Ja m'agradaria a mi tindre els arguments d'Homs. Si el TC ha suspés l'aplicació de l'euro per recepta la solució és encetar un debat de reforma de l'Estatut i incloure la mesura com a fet diferencial de Catalunya.

La política catalana ha arribat a un punt en el qual és impossible prendre-se-la seriosament.

Andreu ha dit...

Ho has dit de forma clara i concisa. No hauria sabut resumir millor el merder en que està el Mas & Co. Les dos últimes frases són letals. Magnífica entrada, com sempre ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails