La caverna s'ha portat les mans al cap perquè una dotzena dels vora 130 estudiants premiats pel seu expedient acadèmic es van negar a saludar el sinistre-ministre Wert durant la cerimònia de lliurament dels guardons que tingué lloc este dilluns.
Fou un acte de
protesta simbòlic, de desacord amb la política educativa del PP,
completament legítim, proporcionat i adequat a les circumstàncies
personals dels participants i de l'acte, i no cal justificar el dret
de qualsevol persona a deixar de saludar un càrrec públic per
mostrar el rebuig a la política que està portant endavant.
La dreta més
rància, però, ha aprofitat per criticar l'educació (amb minúscula)
d'estos estudiants i obviar que amb el nou model plantejat i,
sobretot, amb les retallades dels govern central i autonòmics és
l'Educació (amb majúscula) dels actuals i dels futurs estudiants la
que està en joc.
Un dels exemples
més idiotes d'esta crítica buida, pueril i reaccionària a l'acte
de protesta dels estudiants la trobem en la sessió de Twitter que
ens regalà la periodista Marta Rivera Cruz, a la qual només he
escoltat en algunes tertúlies desenvolupar arguments amb la
consistència d'un flam de formatge.
Comença la festa:
(I)
LA BLEDA
Los 12
estudiantes que hoy negaron el saludo al ministro van a llegar muy
lejos si su forma de demostrar desacuerdo es siendo groseros.
Alguien debería
haber dicho a los estudiantes que hoy negaron el saludo al ministro
que perder las formas es una forma de perder la razón...
(II)
LA
CONDESCENDENT
Mi abuela no
necesitaba estudios para saber que no se niega el saludo a nadie.
Hablé de esto
con dos empresarios. Me decían que no contratarían a ninguno de
estos chicos.
Alguien debería
decir a esos niñitos q en la vida hay q saludar a mucha gente q no
te gusta.
Tengo ganas de
ver a estos en el mundo real, poniendo morros y negando el saludo a
quien no les mole...
(i III)
LA QUE FA
ANÀLISIS POLÍTIQUES COM SI FÓRA UNA SABATA
Es más cómodo
poner morros a Wert que reprochar al rector sus gastos suntuarios.
Las tasas hay
que subirlas cuando los gestores llevan la Universidad al borde de la
bancarrota.
Ben mirat, potser
estem exagerant amb el tema de l'Educació: si esta senyora, amb esta
capacitat per a argumentar, és capaç de guanyar-se la vida exercint
de periodista, qui diu que no hi ha una oportunitat per a tots?
3 comentaris:
-Voy a estudiar una carrera.
-Pues te subo la tasa.
-Tengo beca.
-Pues te la quito.
-Pido un préstamo.
-No te lo doy.
-Pues me voy a otra Facultad.
-Te quito el tren.
(inspirado en un Twitt de @AtticusUve) que no sé si se lo habrá copiado.
Jo haguera agafat el diplòma i li haguera donat una ostia que encara estaría a l'hospital.
Y després, ja voriem.....
P.D.: Tinc un bon advocat.....
Per Molding faré el que faça falta ;)
"Me parece más coherente no aceptar esos premios y no aceptar la ayuda económica."
Toca't la figa.
Com diria mon pare, "matant-los no paguen el mal que fan".
n.
Publica un comentari a l'entrada