dimecres, 22 de gener de 2014

Joves




Ahir es van plantar al despatx una parella de iaios que fa uns mesos es van posar a viure al costat de casa.

Perdone vosté que ens presentem sense avisar. Volíem demanar-li una cita començà el vell.
Per favor, no em parlen de vosté. Passen, que els puc atendre ara.

Van seure i el vell va fotre una colzada a la vella:

Parla tu.
És igual, home. Tu i jo ens expliquem igual de malament.
Qualsevol dels dos em va —vaig intervindre

La iaia va prendre aire abans de començar.

Bé, mire, hem vingut a vore'l perquè ens agradaria deixar arreglades unes coses abans de fer-nos vells.

Era inevitable no somriure: els iaios sumaven més de cent cinquanta anys i encara parlaven d'“abans de fer-nos vells”.

La qüestió és que va abaixar la veu la iaia el meu home i jo no estem casats.

Em vaig recolzar a la cadira i vaig sentir una gran admiració per esta parella de joves:

Em fa la impressió que ens entendrem molt bé.



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails