Maduresa emocional

Qualsevol que em conega sap que sóc una persona insensible i freda.

—No sé com t'ho fas, però després de parlar amb tu se'm queda un somriure idiota a la cara.

Quan conec algú m'agrada ser realista, tocar de peus a terra i no deixar-me portar per l'emoció.

—Queden quatre dies.

—Dus el compte?

—És clar.

No hi ha cosa que deteste més que la gent que no sap viure les relacions d'una forma madura.

—Estic fent la llista de la compra.

—Què penses comprar?

—Un muntó de coses: llet, salmó, pa, un mallorquí guapo, fruita, formatge...

Per no parlar d'aquella gent que viu la vida d'una forma mel·líflua i edulcorada.

—Tinc ganes de vore't.

—Tenc ganes de veure't.

Si no fóra perquè este cap de setmana tindré el meu mallorquí a casa, ara mateix m'odiaria.

—Hui t'he imaginat en pijama per ma casa.

—Doncs no pensava portar-ne...