dimecres, 8 de gener de 2014

És la dreta



Una de les convencions dels analistes polítics és que les eleccions a Espanya les decideixen uns dos milions de votants de centre que poden passar del PP al PSOE (i a l'inrevés) amb la mateixa facilitat que té un ecs!conseller de Camps per acabar imputat per corrupció.

Les dades així ho demostren: la suma dels resultats de PP i PSOE en les tres últimes eleccions generalíssimes, per exemple, no ha baixat en cap cas del 70% del vot directe, el qual s'ha traduït en, almenys, un 80% dels escons al Congrés: el 2004 van sumar el 80,3% del vot vàlid i 312 escons dels 350 de la cambra baixa; el 2008, el 83,81% del vot i 323 escons; i el 2011, el 73,39% i 296 escons.

Òbric parèntesi. Sí, és cert que totes les enquestes pronostiquen que el 2015 el bipartidisme caurà considerablement, però això encara està per vore. Tanque parèntesi.

Si això és així i acceptem que l'electorat de centre (ajudat pel sistema de circumscripcions provincials) és qui decideix qui governa Espanya, sorprén una mica el tarannà de les últimes iniciatives legislatives del govern del PP, com ara la bateria de lleis de caràcter repressiu (especialment la Llei de Seguretat Ciutadana o la reforma del Codi Penal) i, sobretot, la reforma de la regulació de l'avortament presentada per Gallardón abans de Nadal, perquè no fan una altra cosa que espantar eixe electorat que justament els ha donat la majoria.

Este suposat contrasentit, però, té una explicació: si fins ara també era admés per tothom que el PP agrupava tooooota la dreta espanyola, des de la moderada fins la més beata i salvatge, la irrupció de dues forces conservadores, populistes i pretesament ambigües, com són UPyD i els Ciudadanos de Rivera, que ja ha anunciat el salt a la política nacional des de Catalunya, amenacen este control hegemònic que el PP tenia de la dreta electoral.

Òbric un altre parèntesi. No vull dir amb això que UPyD traurà un diputat per Zamora, però, per exemple, la candidatura de Ciudadanos sí que pot fer mal al PP a províncies com ara Barcelona, València o, també, Madrid, on UPyDance ja guanyà 4 escons el 2011. Tanque parèntesi.

Al desgast que suposa l'exercici del govern i la corrupció generalitzada al seu si (que s'ha materialitzat, per exemple, en un escorcoll a la seu del partit durant tota una nit), el PP ha de sumar un altre problema: fa mesos que paga l'oposició boja i destrellatada que féu a ZP amb temes tan sensibles com ara la unitat nacional o la lluita antiterrorista i que ara col·lapsen les tertúlies de la caverna a propòsit de la moguda/consulta sobiranista de Catalunya i la decisió d'Estrasburg de deixar en evidència els tribunals espanyols per haver-se tret de la mànega eixe invent de la doctrina Parot i que s'ha traduït en l'eixida de desenes de terroristes de presó.

Estos dos temes tan sensibles per a la dreta social suposen un desgast per a l'ala conservadora del PP, que veu com determinats mitjans cavernícoles que fins ara els eren fidels han optat pels grupuscles/cavalls més radicals: no és cap secret la predilecció del director d'El Mundo per UPyD i també hem vist com Albert Rivera passa més temps als platós de la caverna del TDT que al Parlament de Catalunya fent feina com a diputat.

En resum, el PP ha intentat mantindre compacta la seua massa social amb una solució de fetus (malformats o no) i ha arriscat el centre electoral a canvi de mantindre la part més ortodoxa, però el resultat resulta terriblement incert.

2 comentaris:

pitxiri ha dit...

Una solució de fetus? mi no comprendre! Poder tu explicar?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Fetus com a solució. Gràcies!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails