Guapo

Només es van fer públics els primers resultats de les votacions internes de les bases socialistes per a triar nou secretari general, la majoria de la gent que mai ha votat PSOE (i que sembla que mai no ho farà) va coincidir: “El PSOE torna a suïcidar-se”.

Eixe argument implica moltes coses: que les bases socialistes no han triat allò que aquells que estem a l'esquerra del PSOE voldríem, que el guapo Pedro Sánchez era el candidat de l'aparell o que, d'alguna forma, allò que faça el PSOE encara té certa transcendència en la vida pública espanyola i hauria de ser motiu de debat, però segurament res d'això és cert.

En primer lloc, perquè allò que vulguem els que comptem amb no votar socialdemocràcia hauria de ser irrellevant per als socialistes; perquè Sánchez ja és el candidat de les bases (que són les que han votat amb més o menys trellat); i, sobretot, perquè en el futur més immediat el PSOE no té res a fer ni a dir.

Pensar que Madina o Tapias, els altres candidats suposadament més d'esquerres, podrien haver recuperat el PSOE del descrèdit en el qual Rubalcaba ha deixat el partit amb tant d'esforç i dedicació resulta terriblement ingenu: el PSOE podria haver-se recuperat del trienni negre que va suposar la segona legislatura de Zapatero, de ministres com Blanco, Pajín o Sebastián, dels pactes amb el PP a Euskadi o Navarra o del mos que els va fotre Podemos en les eleccions europees, per exemple, però no es refarà del pas de Rubalcaba per la secretaria general del partit ni en tres milions d'anys.

Des del 2011 el PSOE no ha fet una altra cosa que perdre vots i eleccions de forma sistemàtica: en les municipals que es van celebrar eixe any en va perdre un milió i mig; en les generals, vora quatre milions i mig; en les gallegues del 2012 va traure 231.000 vots menys; en les basques més de 100.000 vots menys; en les andaluses del 2012 es va deixar pel camí 600.000 vots i en les asturianes del mateix any va passar dels 252.000 vots del 2007 a només 159.000 (179.000 en 2011).

A Catalunya la cosa està més peluda: a dia de hui a dures penes passa dels 500.000 vots i ja no arriba al 15% de l'electorat, quan anteriorment els socialistes han arribat a ser la primera força del país.

Les europees d'enguany, finalment, han estat el colp de gràcia: el PSOE ha perdut més de dos milions i mig de vots respecte al 2009 (quan va també en va perdre respecte al 2005) i ha tret el pitjor resultat de la història, conformant-se amb tres milions i mig de vots a tot Espanya i reduït a partit regionalista andalús.

En resum: fa anys que resulta difícil trobar una mesa electoral en la qual el PSOE millore els resultats de les eleccions anteriors, però el problema per a molts (de dins i de fora) encara és si Sánchez o Madina, si Madina o Sánchez.

Doncs, mira, almenys Sánchez és més guapo.