dilluns, 2 de març de 2015

Estable




Un dels símptomes que evidencia que una relació de parella s'estabilitza arriba quan li dius «T'importa que follem demà de matí, que ara mateix estic fet pols?» i ell et besa, s'apega a la teua esquena i amaga el nas en el teu coll sense protestar.

Òbric parèntesi. No és cap secret que ja sóc vell. Tanque parèntesi.

Això, però, no m'impedeix compensar per eixes nit en les quals estic massa cansat per a fer res, i este divendres de vesprada, quan el meu xic es va deixar caure per casa, no li vaig donar temps a traure's la jaqueta.

El vaig besar, a la boca, a la galta i al coll, i el vaig prémer amb força fins que vaig notar la seua erecció (i ell la meua). Li vaig fotre les mans per dins de la samarreta i li vaig tocar els mugrons i vaig baixar fins l'elàstic dels calçotets.

El vaig arrossegar pel corredor fins el dormitori i el vaig desvestir. A poc a poc: primer la jaqueta i el jersei i després li vaig desbotonar la camisa. Ell volia intervindre, però li vaig dir que no, que era el meu torn.

Vam follar i ens vam quedar al llit fins que es va fer hora de sopar, perquè no hi ha res com canviar els horaris per evitar la monotonia.



1 comentari:

pons007 ha dit...

Es una grolleria preguntar exactament quan de vell?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails