Divendres vaig convidar a menjar gelat al llit Ulls Blaus, el xic que vaig conéixer la setmana passada i que em proporcionà, amb tota probabilitat, un dels millors polvos de tot l’any.
Durant esta segona cita vaig poder comprovar moltes coses que la barreja de malenconia i d’excitació post coitum no em vam deixar apreciar correctament en un primer moment: en primer lloc, em va resultar molt més atractiu del que recordava: als ulls blaus i al somriure perfecte, cal afegir una cara masculina, amb una barbeta salvatge però perfectament estudiada i un domini en la mirada que em produeix pànic i em fa enrogir.
En segon lloc, i encara no entenc per què, ja no em va semblar tan alt, i els seus 194 centímetres d’alçada no em feren sentir com un hòbbit, tal com succeí durant la primera cita. No sé si hauré crescut als 29 anys o el fet d’haver passat tota la vetllada al llit em donà una altra perspectiva.
De la mateixa forma, la confiança sexual que em va sorprendre el primer dia ha anat a més i al llit em sentia relaxat, com si en volta de ser el segon cop que follàvem haguérem estat fent-ho durant tota la vida.
Estic encantat amb Ulls Blaus.
Tan i tan encantat que fins i tot li perdone que la cançó que sona quan li telefonen al mòbil siga la infame Ella elle L’a de la histriònica i insecte pal Kate Ryan.
No tot podia ser perfecte, veritat?
4 comentaris:
Ella elle L’a?????
aiiiii....
albacete?
li proposare a Ulls Blaus que canvïi la cançoneta esta per a alguna de Tamara...
:-p !
anònim: deixa-ho estar... tot i que fins que has suggerit tamara no pensava que poguera haver alguna cosa pitjor que la kate ryan...
roger: graná, graná!
De moment fa bona pinta. Té punts per ser el marit ideal. Ja explicaràs que tal continua...
ciber-besets blaus (com el príncep)
Publica un comentari a l'entrada