dimarts, 16 de desembre de 2008

Boda de comarca

Dissabte estava convidat a una boda a la Vall d’Albaida, una comarca valenciana gairebé desconeguda per a mi.

Un company de facultat, del qual no havia tingut notícies des de feia dos anys, m’envià un correu electrònic que deia: ‘Martí, com sabràs em case el dia 13...’.

Com sabràs? vaig pensar mentre blasfemava i renegava de l’amor heterosexual i de les seues cerimònies, ja que era, en realitat, la primera notícia que tenia de la boda.

El convit tingué lloc a migdia, a una alqueria al mig del camp, i tingueren la barra i la poca decència de servir l’aperitiu a l’aire lliure, quan la temperatura no passava dels 7 graus.

- Ací no fa molt de fred? -vaig preguntar a un aborigen de la comarca mentre m’ajustava l’abric.
- Redéu, els de capital sou poc fluixos... calla i beu -em recomanà l’indígena amb menyspreu.

Vaig bufar, em vaig adreçar a la barra i vaig demanar la primera copa de la que seria una interminable llista: després de tres vermuts, vaig començar amb el vi, blanc primer i negre després, mentre empassava tones de pernil i de frivolitats insípides.

Quan arribà l’hora de dinar ja estava completament intoxicat, però el fred havia desaparegut, així que vaig continuar amb el vi, amb el cava i amb els licors d’herbes que ens serviren.

Vaig mantindre l’estat etílic fins la matinada, després d’apurar la barra lliure del convit i de festejar la nit a Xàtiva, la capital de la Costera, de forma que vaig passar gairebé quinze hores bevent.

El fred, però tornà diumenge de matí, quan vaig despertar a casa d’un altre company de facultat amb una ressaca diabòlica i amb un principi de grip que ahir m’obligà a restar al llit més de mig dia.

I hui encara em fa mal el cap.

3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Lo bonica que és la Vall d'Albaida, a Agullent me digueres que era, no? El meu poble està ben a prop. No ens queda altra que ser uns borratxots, amb el fretorro que fa com per a no beure...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo que sí he estat puc assegurar que això és cert, que són d'allò més beatos els maltesos i estan tots els carrers plens de sants, però res de brut i cutre!!!! Com tots els llocs, supose, que hi ha que saber on anar

Borratxos i droaddictes i orgullosos de ser-ho, sí.

Alexis ha dit...

Noi, pero de veritat el teu nivell de tolerancia al alcohol es impresionant!
En tot cas ha segut molt divertit llegir. Per cert, molt be amb els ull blaus... aveure estic esperant la 3ra part.
Peton

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails