dimarts, 27 d’octubre de 2009

Conéixer el País

No em fa vergonya reconéixer que no conec ni tan sols la meitat de les comarques valencianes i que em sent molt còmode a la ciutat de València, perquè el cap i casal, l'Horta i la Ribera tenen tot el que m'agrada: asfalt, formigó, aparadors, transport públic, cultura, saraos i més vodka del que em podria beure en dos o tres vides.

De moment, només he fet breus, superficials i etíliques escapades a la Safor, a la Costera i a les ciutats d'Alacant i de Castelló, però les meues experiències sobre comarques com ara les Marines, els Ports o el Comptat són nul·les.

Però això, tot i que sóc i sempre seré un ratolí de ciutat, és a punt de canviar i serà, justament, de la mà del meu xurret ja que hem organitzat en menys de trenta dies dos escapades de cap de setmana: la primera, en novembre, tindrà per escenari la històrica i monumental ciutat de Morella; i la segona, en desembre, ens portarà a Finestrat, a la Marina Baixa.

A Morella hem llogat una senzilla casa rural, sense pretensions però amb llar, i a Finestrat ens hem fet amb un cap de setmana a un hotel als peus del Puig Campana per obra i gràcia d'un laboratori farmacèutic que es dedica a incentivar les receptes dels seus productes regalant nits d'hotel (amb mitja pensió) als metges de la sanitat pública, i que el meu pare m'ha regalat graciosament pel meu aniversari, demostrant que els valencians som un poble amb tendència a acceptar tots els regals que qualsevol màfia ens puga fer arribar.

- Però, papà, ací diu que açò és intransferible -he protestat en veure la reserva de l'hotel.

- Només has de fer-te passar per metge -ha resolt mon pare tan tranquil·lament i m'ha preguntat: podràs fer-ho?

He mirat un segon el full de la reserva i he amollat:

- Jo crec que sí... i a més a més, sempre he volgut que em tracten de doctor.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Espere que no t'hi trobis amb tota una colla de comercials i representants que esperen donar-te la benvinguda a l'hotelet, Sr. Dr.!. La indústria farmacèutica és a tot arreu!.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

ni la indústria farmacèutica ni una situació d'emergència... la sang em dóna molt de mal rotllo i no m'agradaria que ningú preguntara: hi ha un doctor a la sala??

Anònim ha dit...

No només sou els valencians propensos a acceptar regals de qui siga, sinó també els més ràcans del món que sou capaços de regalar una cosa que us ha estat regalada. Y eso que padre no hay más que uno.

"De la Virgen del Puño", que diríem a Cantàbria.

(Jon-et)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

peeeerdona jonet: també m'han regalat una peazo tele tan gran que ma casa sembla un puto cine (albatros, no kinepólis) i no em diràs que un capde d'amor i luxúria amb el meu xurret no és un regal original d'un pare ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails