En contra del que es podria pensar, no em desagrada el Nadal: és una època de poca feina, de molta festa, de bona taula i durant la qual els excessos estan permesos. És cert, però, que estes festes t'obliguen a compartir l'espai i el temps amb la família, però fins i tot a este aspecte negatiu li he trobat una vesant positiva: et permet ser més càustic i irreverent que durant la resta de l'any.
Així, i mentre espere amb ànsia els sopars i els dinars d'estes festes, qualsevol oportunitat és bona per desenvolupar el cinisme necessari per fer front a la família, com la que em va succeir ahir mentre passejava amb Matt després de dinar.
Vaig vore que una dona penjava un llençol del balcó amb la imatge d'un xiquet nu i em vaig quedar mirant-la amb una mica de fàstic. La dona se n'adonà de la meua presència i em preguntà:
- Chico, ¿se ve bien desde ahí abajo?
Vaig alçar la vista i vaig preguntar justament allò que resava el llençol:
- ¿Ha nacido Dios? -i torcent encara més la cara vaig repreguntar: Està de conya, senyora?
1 comentari:
Que bueno Martí, la señora se quedaría to loca, jajaja. Estoy deacuerdo contigo en el tema de la Navidad. Bueno hay que juntarse con la familia pero molaría estar en contacto durante todo el año, parece que durante el resto de año no existes. Pero bueno es lo que hay. Nada xiquet sino nos vemos espero que pases buenas fiestas. Un besazo
Publica un comentari a l'entrada