dijous, 25 de febrer de 2010

Una bona influència


El grup polític al qual em vaig oferir per col·laborar activament fa només unes setmanes ha comés la temeritat de temptar-me amb un lloc destacable en la futura candidatura municipal.

A mi!

Per descomptat he acceptat esta proposta i ja he ideat un pla per convertir-me en el precandidat perfecte i no decebre les expectatives que este col·lectiu ha dipositat en la meua persona.

Òbric parèntesi. Per sort, les expectatives reals d'èxit de qualsevol plataforma, coalició o secta a l'esquerra del PSOE valencià són tan baixes com les que, per exemple, tenia l'impresentable John Cobra de representar la Confederació Ibèrica de Nacions a Eurovisió, de forma que en eixe sentit no hauria de preocupar-me més del que siga estrictament necessari. Tanque parèntesi.

No obstant el parèntesi anterior, sí que em preocupa una miqueta no estar a l'alçada de les circumstàncies i per això este ambiciós pla ha de començar, justament, per deixar de fer referència a coses com John Cobra o Eurovisió i continuar amb un pla de reforma vital que no només ha d'evitar que els meus companys siguen conscients de la seua temeritat, sinó també per convéncer l'electorat de les possibilitats de la nostra opció política.

Així, d'una part i per traslladar una imatge de xic compromés i respectable, esta vesprada em deixaré caure per la conferència que Joan Herrera, l'ecosocialista amb cara de ratolinet simpàtic, pronunciarà a l'Octubre i que estarà presentada per Mònica Oltra, la Desitjada, i des d'ahir filla hipotètica de l'ultra Cotino.

D'altra part, i ja que no només de deixar-se vore viuen els precandidats, fa uns dies vaig decidir cultivar-me amb la lectura d'un divertit pamflet titulat El alma del hombre bajo el socialismo, obra i gràcia d'Oscar Wilde i que m'ha sorprés amb perles com ara: “La ordinariez y la necedad son dos ingredientes esenciales de la vida moderna. Cosa muy de lamentar, no cabe duda, pero ahí están” o que “El arte jamás debería intentar ser popular. El público es quien, por el contrario, debería intentar ser artista” o “El el trabajo manual no hay nada realmente ennoblecedor, y buena parte de él es lo que se dice degradante”.

Ben mirat, si vull ser un bon precandidat no només hauré de prescindir de reproduir missatge misògins, d'aparéixer ebri en públic o d'evitar qualsevol tendència delictiva, sinó també i, especialment, les lectures del meu admirat Wilde, perquè no, no és una bona influència.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Wilde és la decadència i l'elitisme... a mi això m'encisa, a qui no?
Ferran

Busca qui t'ha pegat ha dit...

I el dandisme, Ferransito, i el dandisme... i això encara t'agrada més!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails