dimarts, 31 de gener del 2012

Salazar

— Diga'm?
— Soy Salazar, el gitano.

La concreció era del tot innecessària.

— Dime, dime...
— Oye, que ha llegado a casa una carta del juzgado diciendo que hay no sé qué juicio en mayo.
— Sí, el juicio de tu hijo.
— ¿Del chiquillo?

El chiquillo té els ous peluts.

— Sí, Salazar, el juicio de tu hijo.
— Pero a ver, ¿no habíamos quedado que eso estaba arreglado?
— Estas cosas no se arreglan así como así.
— ¿Pero la jueza no había dicho que lo del chiquillo eran cosas de niños y que lo podíamos dejar correr?
— No, la jueza nunca ha dicho nada de eso... aunque hubiera estado bien.
 

Salazar coneix el secret per desbloquejar el sistema judicial.



4 comentaris:

Allau ha dit...

Només ens caldria que et fiquessis en "cosas de niños" per mantenir-nos ben interessats.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Niños, niños... venid a mí!

Anònim ha dit...

I el juí del pobre gitano serà amb un jurat seriós. Això, com a mínim, deu ser racisme.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Al gitano el jutjaran Camps i Costa.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails