dimarts, 7 de febrer del 2012

Preparat


Diumenge, mitja vesprada, al meu llit i entre gemecs resolia un deute pendent:

— ¡Fóllame! —em va demanar el meu convidat.
— Pero si es justo lo que estoy haciendo —vaig justificar.

El xic girà el cap i amollà:

— Ya, pero es que nunca he sabido qué decir en estos momentos...

I després diuen que la joventut no té res a dir.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Evidentment, el que passava és que no notava res. I això, venint de tu, és una bonna decepció.

Anònim ha dit...

Ets actiu... molt interessant jeje

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Quins anònims més divertits! :P

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails