dilluns, 26 de març de 2012

Escenaris postelectorals



ASTÚRIES

En primer lloc, a l'antic Regne de Pelai han fet falta dues eleccions per aconseguir que el PP i l'invent de Cascos es posen d'acord en la necessitat de configurar un govern conjunt de dreta. De molta dreta.

Astúries, tot i ser una comunitat atòmica uniprovincial, té tres circumscripcions electorals: Orient, Occident i Centre. La primera aporta només 5 escons; la segona 6; i la tercera, que inclou les tres grans capitals asturianes (Gijón, Oviedo i Avilés), la resta: 34 escons. Esta divisió electoral, a banda de sobrerepresentar la població rural, fa que només els partits més votats obtinguen representació per Orient i Occident i permet que, per exemple, el 9,31% dels vots que obtingué IU a Occident no li reporten cap diputat. Així, tots els diputats d'IU (5) i el que ha obtingut UPyD (amb un 4,2% del vots) han eixit de la circumscripció central.

Amb els resultats de diumenge, com dèiem, només existeix una possibilitat viable de govern de dreta, ja que l'esquerra (PSOE i IU) unida al diputat d'UPyD no suma majoria absoluta. El PP, per tant, haurà de negociar amb Cascos, la qual cosa resulta de tot tret d'atractiva per al partit de Rajoy. Els socialistes, però, esperen que el vot dels emigrats els done un escó extra a costa del Foro, la qual cosa permetria un tripartit amb IU i UPyD.


ANDALUSIA

És, però, a l'Al-Àndalus on el resultat ha estat més sorprenent, ja que totes les enquestes asseguraven que Arenas es faria, finalment, amb una majoria absoluta que permetria que per primera vegada governara la dreta a esta nacionalitat histèrica.

Al remat, però, les enquestes han tornat a enganyar-se i el PP s'ha fet només amb 50 escons dels 55 que necessitava per poder governar.

Els resultats tornen a evidenciar quin paper juguen les circumscripcions en les eleccions autonòmiques: el PP ha tret al conjunt d'Al-Àndalus poc més de 40.000 vots més que el PSOE (un 1'1%) i això, en canvi, s'ha traduït en tres escons de diferència (50 populars davant els 47 socialistes) i UPyD, amb vora 130.000 vots, es queda fora del parlament andalusí.

Siga com siga, perquè l'aritmètica electoral és divertida però inútil, Arenas torna a fracassar en no aconseguir la majoria absoluta i, si tot va com sembla que anirà, l'esquerra mantindrà la Junta una legislatura més a pesar dels escàndols de corrupció, la crisi i un atur del 30%.

En contra d'Arenas ha jugat la seua imatge de señorito andaluz, la política que Rajoy ha portat endavant durant estos primers 100 dies de govern i l'intent d'amagar els pressupostos fins que passaren les eleccions i, en canvi, Griñán no només manté per als socialistes Al-Ándalus, sinó que ix reforçat davant el partit en evitar no només la majoria popular si suma amb IU, sinó que refrega el seu triomf davant Rubalcaba, Guerra i González.

Les incògnites, a banda de les conseqüències que tindrà al si del PSOE la derrota-victòria de Griñán, passen per saber què farà IU i, també, per saber què serà de Javier Arenas.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails