dilluns, 12 de març de 2012

La búfala


A punt d'encetar la recta final de les falles ja ningú dubta que esta edició de l'orgia dedicada a sant Josep serà la que Rita Barberà recordarà durant més temps.

Fa només uns mesos ningú haguera gosat a aventurar que l'alcaldessa de València hauria de suportar, com les mosques que fan nosa a un búfal africà, un grapat de joves increpant-la cada dia on més mal fa: al balcó del seu ajuntament i en presència de les seues falleres.

De la mateixa forma que Camps es va precipitar per un camí sense tornada a propòsit del cas Gürtel i que acabà per servir el seu cap en una safata de plata, Rita ha iniciat un periple molt semblant amb tot el que envolta Emarsa i dijous vam poder comprovar el nerviosisme que embarga la virreina de València quan Mònica Oltra la va col·locar com la responsable política del saqueig que s'ha produït a l'empresa pública valenciana.

Òbric parèntesi. Al respecte recomane dos lectures: l'excel·lent article d'Adolf Beltran a El País i la crònica d'Héctor Esteban a Las Provincias. El primer perquè és brillant i el segon perquè el titular trampós i mentider torna a evidenciar el servilisme d'un diari que no justifica la tinta que gasta. Tanque parèntesi.

Marginada per Alberto Fabra, esguitada per casos de corrupció i, per primera vegada, contestada al carrer i amb una veritable oposició al consistori, Rita, en estos moments, és el seu pitjor enemic perquè les seues formes histriòniques i populistes no serveixen per tapar (sinó tot el contrari) una nefasta gestió que ha fet que el deute municipal passe dels 1.000 milions d'euros.

Al remat, no ens hauria de sorprendre que la búfala, assetjada per les mosques i deixada de banda per la resta del ramat, acabe despenyant-se per un barranc. 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails