divendres, 9 de març de 2012

Violència estructural


De totes les preguntes estúpides que la ciutadania (sic) formulà a Zapatero al programa Tengo una pregunta para usted hi hagué una que em resultà especialment cridanera: un capellà, revestit de mala hòstia i amb un aire de superioritat propi d’un cardenal i no d’un capellà de poble ens va voler fer creure que es trobava al púlpit on cada diumenge arenga davant un grup de velles beates i preguntà: ¿Cree que el embrión es un ser humano?

La campanya, doncs, supura cinisme i manipulació per cada centímetre quadrat dels grans cartells que ja omplin les nostres ciutats, entre elles el meu poble, però servidor defensa el dret de tot déu per fer allò que li semble més correcte per guanyar adeptes, sempre que no es faça amb diners públics, com és el cas de la puta església Catòlica.

El que vull dir, i el que és una mostra evident del vertader tarannà d'estes mobilitzacions, és que el sentit de les protestes cal buscar-lo a la part més fonda i fosca de la caverna: allà on uns ciutadans es creuen legitimats per demanar que uns altres no puguen exercir determinats drets: a decidir sobre el propi cos, a no ser discriminat en funció d'una determinada orientació sexual o a no allargar innecessàriament el dolor abans de morir.

Esta sobtada, però epidèrmica, preocupació per allò que fan les joves amb el seu cos (i concretament per allò que els entra o els ix de la vagina) amaga un masclisme encara més recalcitrant que la meua misogínia, ja que si els setze anys és l'edat que la Llei d'Autonomia del Pacient estableix per acceptar o rebutjar qualsevol tractament mèdic o quirúrgic, per què cal fer excepcions només en assumptes que afecten les dones de setze i dèsset anys?

En canvi, no em resulta tan indiferent que l'Església condemne l'ús del preservatiu, la interrupció de l'avortament, els avanços científics amb cèl·lules mare o els drets dels homosexuals, perquè tot i no ser creient, considere que estos posicionaments irresponsables generen odi en la massa creient i ataquen drets de terceres persones.

En efecte, mentre la dreta s'ha especialitzat a llançar eslògans d'una simplicitat que s'espanta, com ara que l'avortament és un assassinat, que els catalans es beuen l'aigua dels valencians, que Espanya és a punt de trencar-se per culpa de ZP i que les llengües espanyoles no-castellanes són una amenaça per a tots i sobretot per a aquelles que viuen a Torrelodones, l'esquerra continua encabotada a fer un discurs elaborat com si la societat fóra capaç d'atendre qualsevol cosa que no siga un partit de futbol o, pitjor encara, si un jugador s'ha trencat un turmell.

Així, la jerarquia catòlica espanyola va acomiadar el 2009 amb barbaritats com ara dir que l'avortament és pitjor que el genocidi (Cañizares dixit) o, més divertit encara, que la dona que avorta atorga llicència perquè l'home abuse del seu cos.
Òbric parèntesi. Encara que puga semblar-ho, no estic de conya, així que reproduiré les paraules textuals de l'arquebisbe de Granada per evitar que algú puga pensar que és un malentés causat per una traducció incorrecta: 'matar a un niño indefenso, y que lo haga su propia madre, da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar del cuerpo de la mujer'. Tanque parèntesi.

De la mateixa forma, la Llei de Maternitat valenciana, que bàsicament es dedica a subvencionar gestacions, no respon al caràcter ortodox, ultramuntà i cavernícola de personatges com el conseller Cotino i el mateix Camps. Clar que no: respon, una vegada més, a l'intent uniformador del Govern espanyol, que pretén que la nova regulació de l'avortament s'aplique a tot el territori de la Confederació Ibèrica de Nacions.

Personalment estic a favor de la normalització de l'ús del valencià en qualsevol àmbit, però no em preocupa, ni de lluny, quina és la llengua que els capellans i bisbes utilitzen per fer misses ni homilies ni, molt menys, per recordar els seus fidels que l'avortament és un pecat, que el matrimoni és un sagrament que només poden contraure un home i una dona, que el Papa és infal·lible (o era inefable?) i que un colom és capaç de prenyar una verge sense trencar-li l'himen.

Esta segona pàgina s'autodefineix com 'la web del ciudadano activo' i ofereix ferramentes per fer arribar a les institucions missatges de protesta, però únicament centrat en aspectes cavernícoles: l'oposició frontal a l'avortament (¿Llevará alguna vez el PP al Constitucional el aborto?), l'integrisme cristià més ranci i furibund (El integrismo islámico opta por la provocación en el IES Camilo José Cela o Deploran el avance del nuevo proyecto argentino de ataque al matrimonio) i l'atac indiscriminat a les llengües espanyoles no castellanes (El calvario de una niña gallega por hablar en español).

La gràcia és que esta dreta reaccionària, sobretot en la seua vessant més cristiana, ha trobat cabuda al Partit Popular i, també, als partits que se proclamen memocristians, com ara Unió Democràtica de Catalunya, plataformes des de les quals s'ha carregat contra iniciatives com ara el divorci, l'avortament, l'educació sexual o l'extensió dels drets socials i econòmics derivats del matrimoni per a persones homosexuals.

31 de gener de 2012: Alberto Ruiz Gallardón, ministre de Justícia, en confirmar que desapareix el sistema de terminis i que les dones hauran de justificar el motiu del seu avortament: “Defender el derecho a la vida es probablemente lo más progresista que haya hecho en mi vida política”.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Un refregit de diferents coses?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

He buscat tots els textos que parlaven de l'avortament. Tan senzill com això :)

Clidice ha dit...

La llàstima és que no existís l'avortament quan alguna es va quedar prenyada de segons qui :(

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails