Resulta molt complicat entendre
què ha passat a l'escena política catalana des del 25N, perquè mai
guanyar unes eleccions havia estat tan desastrós per a un partit
polític.
Estic segur que Artur Mas passà
les nits immediates al diumenge electoral mirant al sostre,
preguntant-se qui li manava avançar les eleccions i recordant com de
bé estava amb els 62 diputats de 2010, però a dia de hui haver
perdut 12 diputats sembla el més lleu dels mals que assetgen el Molt
Honorable i el Govern de Catalunya.
Els múltiples casos de
corrupció de Convergència, el reconeixement de finançament
irregular d'Unió, la paràlisi institucional del Parlament, la
comoditat en la que s'ha situat Esquerra, que senzillament veu passar
les coses com si no tinguera res a dir i no haguera votat la
investidura de Mas, i, sobretot i especialment, el paper que juga en
tot això Duran i Lleida dibuixen un inici de legislatura horribilis
a Catalunya.
Ni tan sols la qüestió
nacional és capaç de tapar el desficaci que s'ha
instal·lat al país: dos dies després de presentar una declaració
sobiranista, CiU i ERC han hagut de renunciar a allò de l'“Estat
propi” per provar a sumar-hi algú. Qui siga.
Òbric parèntesi. En eixe
sentit, m'agradaria recordar que el lema de la Diada de 2012, la
mateixa que motivà la convocatòria avançada de les eleccions, era
“Catalunya, nou Estat d'Europa”. De res. Tanque parèntesi.
Ahir, gràcies a la suspensió
cautelar del Constitucional a l'euro per recepta que imposà la
Generalitat en estiu, vam tornar a vore un altre símptoma de la
bogeria i el destrellat que s'ha instal·lat a Catalunya: “Un día
nos dirán que es inconstitucional respirar en catalán” vomità el
portaveu del Govern, Francesc Homs, sense que li tremolara la veu.
Convergència i Unió sembla
decidida no només a fer baixar la cara al milió i escaig de votants
que obtingué el 25N, sinó també a demostrar que Pere Navarro no
era tan mala opció com molts pensàvem.
I mira que això era difícil.
3 comentaris:
Buf! Que estranya que es veu la política des de lluny. I que pocs arguments vàlids hi ha esta volta.
No parle de tan lluny: tots els dies parle amb catalans i espanyols que viuen a Catalunya i la sensació que tenen és que CiU se'ls pixa a sobre, que Duran té més cara que esquena, que Oriol Pujol... bé, callaré sobre això.
Ja m'agradaria a mi tindre els arguments d'Homs. Si el TC ha suspés l'aplicació de l'euro per recepta la solució és encetar un debat de reforma de l'Estatut i incloure la mesura com a fet diferencial de Catalunya.
La política catalana ha arribat a un punt en el qual és impossible prendre-se-la seriosament.
Ho has dit de forma clara i concisa. No hauria sabut resumir millor el merder en que està el Mas & Co. Les dos últimes frases són letals. Magnífica entrada, com sempre ;)
Publica un comentari a l'entrada