Els valents

Els resultats de les eleccions autonòmiques de 2011 van deixar el parlament navarrés ben fragmentat, de forma que els 50 escons es van repartir així: 19 per a UPN, 9 per al PSN-PSOE, 8 per a Nafarroa Bai-Aralar, 7 per a Bildu, 4 per al PP i 3 per a la marca navarresa d'IU.

El PP i UPN es presentaven per separat, després d'haver trencat en 2008 un pacte que havia durat 17 anys, perquè els segons no havien donat suport a les esmenes populars als pressupostos de ZP al Congrés. La conseqüència més immediata és que la dreta espanyola i espanyolista de Navarra tornava a quedar en minoria al parlament foral (també ho va estar en 2007); i la segona, que el PP pagava el destrellat d'oposició que havia fet a ZP acusant-lo de voler trencar i vendre Navarra als bascos, justament, trencant-se ell mateix.

Un pacte ample (i una mica boig) podia haver fet que el govern navarrés tornara a l'esquerra, després de 16 anys de govern d'UPN-PP, però els socialistes navarresos van tornar al PP el favor que ells els havien fet en 2009 a Euskadi amb aquell pacte de la vergonya que suposà el govern de Patxi López i Basaigoiti, i finalment el PSN va votar a favor de la investidura de Yolanda Barcina com a presidenta de Navarra.

Governar en minoria és fotut, i durant esta legislatura Barcina s'ha dedicat bàsicament a rebre: perdent un munt de votacions al Parlament i, d'una forma més específica, amb merenga als ulls als pocs mesos d'haver estat investida presidenta. Però, a banda de rebre, la senyora Barcina també ha hagut de donar o, millor dit, tornar: en concret, els 68.000 euros que va cobrar en concepte de dietes per assistir a reunions de Caja Navarra.

En eixe moment, al socaire de l'escàndol de les dietes, l'esquerra abertzale va presentar en abril de 2013 una moció de censura contra Barcina amb la intenció de convocar noves eleccions, però el PSN es va abstindre i els vots d'UPN i PP la van tombar.

Estos últims dies, finalment, s'ha descobert un cas de corrupció que afectaria la vicepresidenta de Barcina i el PSN ha amagat amb presentar, ara sí, una moció de censura per desallotjar la dreta del govern i convocar noves eleccions que podria aprovar-se amb els vots de Bildu i la resta forces d'esquerra i abertzales de Navarra si Barcina no convoca eleccions a iniciativa pròpia. És a dir, després de tot, el PSN encara espera no haver de presentar la moció i que siga la pròpia Barcina la que dissolga el Parlament.

I mentre es resol el sainet, ha entrat en joc Elena Valenciano, candidata a les eleccions europees pel PSOE i una de les polítiques més infames que patim en l'actualitat, que ha assegurat que “El PSN no va con Bildu ni a la vuelta de la esquina”.

Independentment de com es resolga esta opera buffa navarresa, no puc evitar preguntar-me: redéu, per a quan una moció de censura contra este PSOE?