El “nacionalista exacerbado” sóc jo

Sona el telèfon:

—Diga'm.

—Buenas tardes, pregunto por MR, abogado.

—Sí, soy yo.

—Mira, soy LL, compañera, llevamos un caso del turno de oficio en Picassent. Tu cliente es AL.

—Encantado, dime.

És molt normal que els advocats contraris ens posem en contacte l'un amb l'altre per provar a reconduir els temes civils, sobretot els de família, com és el cas que ens ocupa.

—Mira, es que veo que has contestado a la demanda en valenciano y yo no lo hablo ni lo leo. Entonces, me gustaría que presentaras una traducción en español en el juzgado para que no me genere indefensión (sic).

Em quede flipat, però conteste:

—Como sabrás, la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Enjuicimiento Civil, entre otras muchas disposiciones, me permiten hacerlo. Si quieres una traducción, se lo pides al juzgado y que ellos decidan.

—Ya, Martí, pero es que veo que hablas perfectamente castellano. Debo suponer entonces que esto lo haces porque eres un nacionalista exacerbado.

Note com se m'encén la cara i les orelles se'm posen roges, però em mossegue la llengua:

—Voy a colgar. Adiós.

Indignadissím per la situació creada, busque el nom de la companya en la guia col·legial i comprove que està col·legiada a València des de 1977, abans que jo nasquera!, i que té el despatx al carrer Ciril Amorós, per la qual entenc que quan em va dir que “no leo ni entiendo el valenciano” és perquè no li ix de la figa o és retardada mental.

La pregunta ara és: li presente una queixa en el Col·legi d'Advocats o encara acabaran expedientant-me a mi?

* * *

Altres posts sobre el tema del “nacionalismo exacerbado” ací.