dimarts, 10 de juny de 2014

Recuperació econòmica i abús



Des d'un punt de vista processal, les execucions de pensions d'aliments de fills de pares separats no són casos massa complicats, però sí que tenen un component personal que normalment suposa un desgast considerable per a l'advocat que el porta. O directament esdevé una tortura.

La crisi econòmica ha disparat el nombre d'execucions d'aliments per als advocats del torn d'ofici: quan el pare no treballa (o treballa poc i malament) no paga els aliments i són moltes les dones que han basat la seua supervivència en esta pensió, la qual hauria de tindre un altre ús.

Com deia, el procés és senzill: demanes al jutjat que oficie a l'empresa del pare i li retinga una part del salari i, després, el jutjat emet un mena de xec, que anomenem manament, i que la dona pot fer efectiu en el banc Santander.

En un dels casos que porte em trobe en eixe punt i cada mes avise la dona perquè passe pel despatx a arreplegar el seu taló.

Òbric parèntesi. Quan el jutjat es retarda una miqueta, esta dona m'envia missatges de whatsapp plens d'amor i d'agraïment, com ara: “¿Ya?” o “¿Todavía nada?”. Tanque parèntesi.

La setmana passada em va arribar un taló de 280 euros i vaig avisar la clienta perquè passara pel despatx, però em va demanar si podia portar-li'l a sa casa:

¿No te viene bien pasar por mi casa?
No, lo siento. No me viene bien. Además, de tu casa al despacho hay una parada de tren y el billete de ida y vuelta vale menos de tres euros.

I ella em contestà:

Es que no tengo tres euros.

Vaig estar temptat de considerar que era un d'aquells casos en els quals la recuperació econòmica ens esclata a la cara, però en esta ocasió no ho era: clarament es tractava d'un abús.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails