Ens
hem acostumat tant a vore'l cada puto dia en la tele que, potser per
això, l'altra nit vaig somiar amb Pablo Iglesias. Sense haver-me
drogat ni res, que conste.
Va
ser un somni realment pertorbador perquè no només follàvem, sinó
que érem nóvios. Era de vesprada i jo estava estés a un llit que
supose que era el de sa casa perquè els llençols eren blancs i
tenien vaixells.
Òbric
parèntesi. Els meus llençols només són d'un color: o blau marí o
mostassa o bordeus, però només d'un color. Tanque parèntesi.
L'escena
fou terriblement íntima: entrava molt de sol per una finestra que hi
havia dalt del capçal del llit i jo provava a dormir amb tanta
claror. En un moment donat ell entrava a l'habitació i se'm llançava
a sobre i començava a refregar-se com un gos mentre jo li fugia. La
cosa semblava tan real que vaig arribar a notar la seua polla erecta
contra el meu cul.
De
sobte em vaig girar, el vaig besar i li vaig dir “Qué guapo eres,
Pablo” i començàrem a follar.
No
vaig dir “Qué listo eres, Pablo” o “Qué pelo más bonito y
largo tienes, Pablo” o “Qué bolivariano eres y qué bien nos
vendes la burra, Pablo”. No, vaig dir “Qué guapo eres, Pablo”.
Em
vaig despertar molt disgustat: no només havia somiat que Pablo
Iglesias i jo follàvem i que érem nóvios, sinó que al somni jo
era tan feliç que havia esdevingut idiota i Pablemos em resultava
guapo.
El
pitjor de tot és que Pablo Iglesias mantindrà durant tot el que
queda de legislatura l'omnipresència televisiva i programes com
Salvados o les tontertúlies polítiques continuaran fent-li
panegírics i hagiografies i, en no res, esdevindrà president del
govern d'Espanya i ja no se'n recordarà de mi.
1 comentari:
El teu subconscient que controla els somnis es ben estrany. Jo de tu no soparia tan fort...
Publica un comentari a l'entrada