dilluns, 24 de novembre de 2014

Outdoor




Divendres vaig tindre una cita amb un dels xics més guapos que he conegut mai.

Òbric parèntesi. Crec que he dit tantes voltes això que ja no gose de cap credibilitat. Tanque parèntesi.

Vols que ens fem una cervesa? —em va proposar.
I tant vaig contestar.

El dia anterior havia tingut guàrdia i no arribava massa carregat d'energies, però el meu partenaire tampoc no demostrava massa entusiasme: quan ens va atendre la cambrera jo vaig demanar una cervesa, però ell despatxà:

Tinc l'estómac no sé com... crec que no em demanaré res.

Malament.

A banda, demà he de matinar i...

Molt malament.

Vam iniciar una conversa lleugera i, com resultava tan poc interessant, em vaig dedicar a estudiar allò que diuen comunicació no verbal o llenguatge corporal. Com no tinc ni puta idea, però, de què significa ni de com s'ha d'interpretar, vaig inventar-me les regles segons avançava la vetllada: el xic es feia avant quan li parlava, i això devia significar que estava interessat (o sord); el xic obria les cames de tant en tant i això significava, indefectiblement, que volia follar... En resum: les paraules i l'actitud poc animosa del xic indicaven una cosa, però els seus moviments corporals (almenys segons les regles que acabava d'inventar-me) indicaven tot just la contrària.

Quan encara no havia fotut l'últim glop a la cervesa amollà “Marxem?” i em vaig resignar: no només no tenia ni idea de comunicació no verbal, sinó que eixa nit no tocava pèl.

De sobte, però, la situació va fer un gir imprevist:

On tens el cotxe? preguntà.
Cap allà i vaig assenyalar l'esquerra.
Ah, jo el tinc allà i assenyalà, és clar, la dreta.
En eixe cas, ha estat un plaer.
Espera, que t'acompanye al cotxe.

Vaig alçar un cella, i la vaig mantindre alçada fins que vam arribar al meu cotxe.

M'agrada molt este cotxe... Em pegues una volteta?

I vaig alçar l'altra cella.

En què estàs pensant? —vaig demanar.
No ho sé... podem anar a una zona més tranquil·la... i fosca.

Vaig mirar de dalt a baix el metre noranta de carn del xic i després vaig fer una ullada al meu Fiat 500.

Creus que ací dins estarem còmodes?
Segur que sí... i si no, eixirem a passejar.

Vaig tardar una miqueta a entendre-ho, però imagine que resulta complicat identificar un amant del sexe a l'aire lliure només pel llenguatge no verbal. Almenys fins que eres conscient que estàs follant en un camp de cebes de l'Horta de València i, malgrat la foscor i el fang, ho veus tot molt més clar.


1 comentari:

pons007 ha dit...

No comença a fer fresqueta?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails