Girar-se en contra

El ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem ha sentenciat que, una vegada obert el judici oral contra un aforat, la renúncia al seu càrrec (i, per tant, la pèrdua de la condició d'aforat) no afectarà a la competència de l'òrgan que ha de jutjar el cas.

Anem a posar noms damunt la taula, que és més divertit: resulta que Milagrosa Martínez i Angélica Such, ecs!conselleres de Camps i acusades de set o huit delictes en la peça separada de Fitur del cas Gürtel, fa un any que van renunciar a l'acta de diputades en les Corts per provar a allargar el cas i que, després d'una complicada instrucció d'anys i panys, l'expedient deixara el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) i passara als tribunals ordinaris, però el Suprem ha dit que no i que ha de ser el TSJ valencià qui dicte sentència perquè en cas contrari estaríem davant un frau processal més gran que el rellotge que El Bigotes va regalar a La Perla per agrair-li la concessió dels estands de Fitur.

Així, la idea original d'allargar el cas com si fóra un xiclet per provar a guanyar temps s'ha girat en contra de La Perla i de Such i el gran perjudicat serà el PPCV, ja que el judici públic no començarà fins la primavera i coincidirà amb la precampanya (i potser amb la campanya) autonòmica i municipal.

Podem dir, per tant, que esta jugada complica (encara més) l'escenari electoral del PP al País Valencià i que el candidat a la presidència de la Generalitat (que jo crec que no serà Fabra) haurà de fer equilibrismes per no fer coincidir cap acte electoral amb la declaració d'un imputat popular (i, atenció, perquè a la causa n'hi ha 13).

Malauradament per al PP valencià tots els seus casos de corrupció no es limiten a La Perla i companyia i d'ací a eleccions tindrem notícies del cas Cooperació, pel qual Blasco ja acumula una condemna de 8 anys de presó i al qual encara hi ha dos peces separades pendents d'enjudiciar; del cas Nóos, en el qual tenim imputat el vicealcalde de València i, probablement, alguns testimonis per preparar les declaracions; del cas Brugal, que ha elevat a la categoria d'icona de la corrupció (i de la vulgaritat) a Sonia Castedo i a mig PP d'Alacant; de la peça separada del cas Gürtel sobre la visita del papa i pel qual està imputat Juan Cotino; o del cas Emarsa, que ja acumula 24 acusats i 31 milions d'euros en responsabilitat civil... sense oblidar la peça principal de Gürtel que investiga el finançament irregular del PPCV i que manté imputat Ricardo Costa, encara diputat a les Corts.

Definitivament, el problema del PPCV no és només electoral; és, sobretot, judicial i penitenciari.