El dilluns a Ikea em va deixar desfetet i vaig poder comprovar tots el tòpics que es diuen sobre la cadena sueca de mobles i que el monòlegs han explotat més que les propietats del menjar dels avions.
La incomoditat és el principal tret d'Ikea: has de passar hores amb un llapis minúscul que escriu malament prenent nota de números de secció i de corredors, de referències i de colors, i després anar a un magatzem a carregar els teus mobles i a continuació provar a encaixar tota la compra en un cotxe. De bojos.
No m'ho vaig passar gens bé per diverses raons: la primera és que havia de comprar moltes coses. Imagine que no és el mateix passar una vesprada a Ikea pensant quin model de got -amb nom impronunciable- vols comprar que no portar una llista ben llarga i comprovar que no tens temps per a tot.
Tampoc vaig gaudir de l'experiència perquè, tot i ser dilluns, l'Ikea estava a parir: no es podia passejar tranquil·lament, ni portar el carro sense topetar amb altres carros, ni evitar les cues a les caixes.
El que sí que em va fer molta gràcia fou comprovar la quantitat de valencians que havien decidit passar la festivitat de Sant Vicent a Múrcia, de forma que en determinats moments no tenia la impressió d'estar fora de casa: de fet, vaig escoltar més valencià a l'Ikea que a qualsevol sessió de les Corts Valencianes, cosa que d'altra banda no és massa complicat.
Ara tinc RasoirHouse plena de caixes de cartó i tampoc sé ben bé com fer front al moment del muntatge: una mica de por sí que em fa.
2 comentaris:
gràcies a santaikea molts hem moblat la nostra primera casa...
el llapis minúscul és de ràbia, mai l'he soportat!!!
demà per favor espero signis amb un "cacho" bolígraf...
Sí, sí, serà avorrit, però econòmic també i quant has de moblar tot un pis sencer, val la pena.
Ara només et cal paciència per muntar tot el que has comprat, que tot i que bé amb unes instruccions molt detallades, fa mandra fer-ho.
Petons, bonic.
Entrellat
PS: Si puc m'escapo demà al Passeig de Gràcia.
Publica un comentari a l'entrada