dimarts, 23 de juny de 2009

Dilluns inèdit

El dilluns sol ser el pitjor dia de la setmana perquè acostume a arrossegar la ressaca del cap de setmana, i a l'estat de malestar general cal sumar el fet que les hores de feina passen lentament i els minuts duren el mateix que les hores, de forma que no aconseguisc arrancar i em passe tot el dia al ralentí.

Este dilluns, en canvi, em sentia perfectament descansat i carregat d'energia perquè el cap de setmana l'he passat a la platja, sense alcohol ni drogues -o almenys cap quantitat que siga destacable-, llegint, passejant amb Matt i prenent el sol. Ha estat, doncs, un cap de setmana de desintoxicació exprés.

De fet, la única seqüela incòmoda que em queda del cap de setmana són algunes cremades de segon grau per haver abusat del sol, però finalment he aprés la lliçó: posar-se dos vegades crema de protecció solar del número deu no és el mateix que posar-se una vegada protecció del vint. De veritat que no ho és.

Este dilluns, per si fóra poc, només he tingut bones notícies: no tenia massa feina, Busca qui t'ha pegat ha arribat finalment a València (el podeu trobar, almenys, a la llibreria 3i4, al centre Octubre), han fet promoció del llibre al Cabaret Elèctric d'iCat fm i la declaració de la renda m'ha eixit a tornar, de forma que l'Estat m'haurà de reemborsar un bon grapat d'euros que invertiré immediatament en coses que no necessite.

Així, al llarg del dia he estat de tan bon humor que no m'ha importat que encara no hagen començat les rebaixes, ni el fet d'haver tractat amb un paio d'una immobiliària que no feia més que dir-me 'nano' i que ha assegurat que fins que Zapatero no desaparega del mapa no acabarà la crisi que personatges com ell han promogut i accelerat, ni que a la ràdio m'hagen comparat amb un personatge de Queer as Folk (!) o amb la mateixa Bridget Jones (!!).

Res d'això m'ha importat, com deia, perquè tot i ser dilluns em sentia pletòric i de bon humor i per un moment, només per un moment, he pensat en la conveniència de deixar enrere la mala vida i a centrar-me en els avantatges evidents de portar una vida allunyada de la perdició i del consum de tòxics, però ràpidament he descartat la idea.

I és que tant d'optimisme em posa malalt.


3 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Cosquerelles (pessigolles en estàndard) :DDDD, ai mare amb catalanistes com estos...

Però enhorabona!!!!

Allau ha dit...

Tenint en compte que el llibre ha arribat a València, és més aviat un dilluns èdit. ;p

Anònim ha dit...

una Kelly que parla català? Este és el luxe més codiciat del s. XXI !

a.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails