Garoña que Garoña

No cal ser Maquiavel per saber que un bon governant no només ha de conéixer l'opinió pública, sinó que ha de controlar-la i, sobretot, ser capaç de crear allò que es coneix com estat d'opinió.

Ho sabem perfectament els valencians, ja que gràcies al nostre Govern i a la propaganda institucional vivim convençuts que l'aigua de l'Ebre és nostra, que l'America's Cup i la Fórmula 1 són esports tradicionals valencians o que és completament normal que un president autonòmic estiga imputat a un cas de corrupció.

El Govern socialista de la Confederació Ibèrica de Nacions, en canvi, ha tornat a posar en evidència amb l'afer de la central nuclear de Garoña que té un greu problema de comunicació, ja que, fins que ZP ha anunciat que el Govern la xaparà -i de quina forma!- ha deixat que la caverna i que aquells que venen la seua opinió a les empreses energètiques a canvi de quatre duros hagen portat el timó d'un fals debat sobre l'energia nuclear.

ZP ho tenia tot de cara per tancar Garoña en 2011 sense alçar cap polseguera: la central només suposa el 1,4% de la producció energètica espanyola, té més de quaranta anys i, per si fóra poc, ho portava el PSOE al programa electoral.

Però en lloc de fer l'anunci del tancament i anunciar, també!, mesures concretes per garantir l'ocupació de la zona i l'estalvi energètic, ZP ha deixat que durant setmanes la premsa conservadora haja llançat un discurs trampós i mentider sobre les suposades bondats de l'energia nuclear, com ara que no ens fa dependre de l'exterior, com si Burgos fóra una potència mundial productora d'urani!

ZP torna a arribar tard i malament, amb un discurs pusil·lànime i sense saber ben bé què fer.

Y asín les va.