dilluns, 22 de juny de 2009

Retorn

Per deixar enrere la sensació de fracàs després de l'enèsima relació que no he sabut portar endavant, la setmana passada vaig decidir reprendre la vida que no havia d'haver deixat mai estar: la de la promiscuïtat descarada i el sexe sense compromís ni complexos.

Després de tants mesos desaparegut del mapa, pensava que seria difícil recuperar els contactes que vaig deixar a mig camí, però resultà ser tot just el contrari, ja que he aprés que hi ha coses que mai canvien.

- Vaya, cuánto tiempo sin saber de ti -em va retreure Ulls Blaus, un xic atractiu amb el qual havia follat una dotzena de vegades durant l'hivern de l'any passat.

- Bueno, -vaig excusar-me- podemos decir que he estado un tiempo fuera de circulación...

- Ah, bueno, viene bien de vez en cuando desconectar un poco.

- Pero sólo un poco, ¿verdad?

Una hora després de penjar el telèfon tenia Ulls Blaus a casa, tan alt, tan templat i tan insubstancial com el recordava, però molt més carregat de complements, dels quals es va anar desfent segons augmentava la temperatura al llit: el primer que es va traure fou un rellotge més gran que el meu cap i que posava en risc l'estructura del llit i de la casa en general; després van caure dos anells de plata que no recordava haver-li vist i una polsera de cuir que s'enganxà amb els botons del meu pantaló.

Finalment, i quan el clau era a punt d'arribar al final em va dir:

- Será mejor que me quite el colgante del cuello, que no quiero que lo manches.

3 comentaris:

Isabel Dengra ha dit...

¿que no quiero que lo manches?
sense dubtes la frase mes erotica que he escoltat mai XD

Anònim ha dit...

tout_simplement... viceroy, no es lo que tiene, es lo que es, que gran... XD

Jordi ha dit...

era previsible!

això de cardar per tal de superar un trencament sembla sa...

:)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails