dimarts, 2 de juny de 2009

Europa (II): la vida intel·ligent

És lògic que tots aquells que hem tingut el poc gust d'empassar-nos els dos cara a cara entre Aguilar i Oreja ens preguntem: però és que no hi ha res més?

La resposta, òbviament, és que sí, que hi ha vida intel·ligent més enllà del bipartidisme que ens foten els mitjans de comunicació d'una forma tan obscena i descarada, ja que les eleccions europees són com la pluja de la tardor: tot i que en lloc de bolets, ens regala un rosari de candidatures (unes més respectables que no pas altres, clar).

Per culpa d'esta pluralitat de candidatures i de coalicions fins fa pocs dies encara no havia decidit el meu vot, ja que d'una part, m'agradaria que Romeva continuara la seua feina de europarlamentari -el seu escó està en l'aire segons les enquestes- i al mateix temps m'agradaria votar en clau valenciana.

Per dir-ho clarament: estava dividit entre votar Iniciativa (malgrat que qui encapçala la llista siga Willy Meyer (!), del sector més ortodox del comunisme cañí) o votar Bloc (malgrat que a la Coalició per Europa el Bloc Nacionalista Valencià comparteix candidatura amb partits que mai de la vida votaria, com ara el PNV, CiU, Unió Mallorquina o Coalició Canària).

Malauradament, a les eleccions només es permet un vot per persona (aspecte més que discutible, però en el qual no vull aprofundir perquè si em pose a defensar el sufragi censatari rebré acusacions i insults a tort i a dret) i si no fóra perquè he ordit una estratègia perfecta em voria obligat a triar entre les dues llistes electorals que m'interessen.

Esta maquinació perfecta -i clarament antidemocràtica- que em permetrà votar dues vegades necessita d'un col·laborador necessari, que en este cas serà la meua iaia, la qual ja m'havia avançat que no pensava anar a votar.

La meua idea serà agafar la iaia de bracet el diumenge a poqueta nit i, com qui no vol la cosa, portar-la al col·legi electoral i acabar amb la seua abstenció electoral voluntària fent-li creure que estic inclós a una de les dues llistes, ja que la iaia només vota si ho fa pel seu nét:

- No pense votar, fillet, perquè són tots uns lladres que només volen omplir-se les butxaques -em sol dir cada cop que toca anar a votar.
- Estic completament d'acord iaia, però si algú s'ha d'enriquir a costa de l'electorat, no serà millor si tot queda en família?

Sé que no és ni democràtic ni pedagògic, i que esta confessió m'incapacita per tornar a participar en política en esta vida i en les que vindran en acabant, però estic disposat a assumir les conseqüències.

Ara només he de decidir quina llista votarà la iaia i quina votaré jo.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails