dimecres, 10 de juny de 2009

Sophia, Ferran i el dissabte nit

Divendres em vaig despertar en un estat lamentable: amb una ressaca terrible i amb massa interrogants i llacunes al cap. Malauradament, no tenia temps per provar a resoldre'ls, ja que els editors del llibre m'esperaven per passar la resta del cap de setmana a una casa que tenen al mig del camp a Girona en la qual em vaig sentir com un drogoaddicte a un centre de desintoxicació rural: envoltat del no res i destrossat físicament.

Per sort, després de passar la vesprada de dissabte a Girona, vaig tornar a la civilització: la meua estimada i asfaltada Barcelona i, en concret, a casa dels meus amfitrions de la zona alta: la parella valencianoveneçolana formada per Ferran i Sophia.

Per definir la relació de Ferran i Sophia m'agrada fer ús d'un símil cosmètic: mentre el valencià és capaç de dutxar-se i utilitzar un sol producte per netejar-se el cos i el cabell, la veneçolana no pot dutxar-se sense dos xampús, un condicionador, un fortificant de cabells, un tractament per a les puntes, una mascara capil·lar, un exfoliant, un sabó especial i mitja dotzena de productes més l'existència (i la utilitat) dels quals ignora la pràctica totalitat de la població mundial.

Ferran i Sophia, doncs, són com la nit i el dia: dos extrems que han acabat per tocar-se. I els va molt bé.

Vam passar la vetllada a casa, amb cent euros en cava i (més) cocaïna per celebrar una tranquil·la nit de dissabte casolà-chic a l'estil dels anys noranta més decadents, però sobre una taula d'Ikea, model Lack, de menys de deu euros.

Sophia, com a bona sud-americana, és cerimoniosa: abans de cada ratlla obria el seu Gucci gegant (en algun moment vaig estar temptat de comprovar si hi cabia una persona a dintre) i buscava al necesser Louis Vuitton una pinça amb estampat animal print per recollir-se el cabell i no acabar amb tota la droga pel cap. En acabar, tornava a obrir el bolso, guardava la pinça, s'estufava el cabell lleugerament i hi treia un kit complet de maquillatge Chanel per retocar-se.

Mentre tot este procés tenia lloc amb cada esnifada, la llengua de Sophia se soltava més i més i o bé ens comentava els secrets de quiròfan dels cirurgians d'estètica de Miami o els problemes d'armari al domicili familiar a Caracas.

Sophia és una barreja perfecta d'excés i de logos de prêt-à-porter. I, entre altres coses, per això ens agrada tant.

1 comentari:

Isabel Dengra ha dit...

Realment els teus dies son molt curiosos :)
Avui he estat buscan el teu llibre... he anat a la plana y al abacus, y no he tingut sort. A la plana s´ha espallat l´ordinador i no ho ha pogut mirar, i al abacus no els hi sona (almenos al de santboi)... auré de fer visita per barna :D
Un petó!

pd. m´ha encantat la descripció de sophia :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails