dijous, 8 de juliol de 2010

Patetisme espanyol

Seria temptador concloure que el futbol ens dóna les imatges més infames de patetisme espanyol i que la visió d'adults borratxos amb perruques, la cara pintada, portant banderes amb bous i cridant allò de 'yo soy español, español, español' (al remat resulta que el nacionalisme espanyol, com qualsevol altre, també necessita refermar-se a tothora) és la imatge més tercermundista y lamentable que un estat que se pressuposa seriós pot oferir.

Seria temptador, també, considerar que el periodisme ha tocat fons en comprovar com els mitjans seriosos atorguen una transcendència exagerada a un polp alemany (com si els polps tingueren nacionalitat) al qual atribueixen facultats endevinatòries mentre intenta menjar-se una clòtxina o dedicar els debats a discutir si és convenient que ZP, ministre d'esports in pectore, haja d'assistir o no a la final del Mundial a Sud-àfrica.

Però, i encara que hui no ho semble, no només el futbol ens aporta una doble dosi de recalcitrant patetisme espanyol, d'aquell de pandereta i bóta de vi, perquè la classe política ha tornat a demostrar que poden superar fins i tot els retardats mentals que es presten a eixir a la tele per demostrar com estimen el seu estat, país, nació o galàxia.

I és que arran la detenció de Ripoll (ja sabeu, llegiu Ripol) els capitostos d'esta dreta salvatge que ens toca patir han posat en dubte tota l'operació Brugal (ja va tot!) perquè resulta que les detencions no les ordenà cap jutge, sinó que sembla que han estat conseqüència de les investigacions de la policia.

Quina vulneració més escandalosa dels drets fonamentals de les persones! Quina utilització política de la policia per part del Govern espanyol! Quina perversió de l'estat de Dret i del sistema democràtic! Quina acció, en definitiva, més normal i corrent, diria jo.

I és que no cal haver-se llegit l'art. 492 de la Llei d'Enjudiciament Criminal sinó només haver fet una guàrdia a qualsevol comissaria per saber que la policia judicial té la facultat de detindre qualsevol persona si sospiten que ha pogut participar en una activitat delictiva i posar-la a disposició judicial, i més encara si existeix un sumari obert, perquè eixe és exactament el procediment que els advocats vivim cada dia a les comissaries de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil amb els delinqüents comuns.

I, en acabant, ja serà el jutge i el fiscal els que determinaran què passarà.

Però en esta matèria, com en la celebració d'un gol d'Espanya, és millor rotllar-se una bandera al cap i fer el mono: s'ha demostrat que dóna millor resultat.



4 comentaris:

Clidice ha dit...

sembla que en això de patetismes no hi ha fronteres, deu ser una ong, PSF: patètics sense fronteres, o penosos, o pollosos, o pimbècils, o papullos ... a saber! i això de la PJ ho sabem fins i tot els que no som advocats però hem llegit Maigret ^^

Ferran ha dit...

Mestre, les 3 províncies! El pròxim repte és aconseguir un imputat del PP per comarca... Ells poden!

T'animaràs el proper cap de setmana?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

M'agradat allò dels papullos, clidice! ;)

Ferri, estic tancat la possibilitat. Tu com ho tens? Estaràs recuperat de la mani de demà i de la victòria d'aspaña?

Anònim ha dit...

Mugabe també pressuposa que el seu pais es igual de seriós. No per dir-ho (en este cas pressuposar-ho) se n'és de seriós. Passa com amb els advocats.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails