dilluns, 26 de juliol de 2010

Dilluns de resurrecció

Arribava a casa a les tres del migdia del diumenge, després de 20 hores d'ingesta ininterrompuda d'alcohol i de gairebé tots els tipus de drogues que conec. El motiu per haver-me lliurat a l'autodestrucció més absoluta era la celebració de la boda d'uns amics, el comiat de solter del qual tingué lloc a Benidorm fa més o menys un mes.

La boda començà de forma ben graciosa, quan el regidor que oficiava la cerimònia va donar pas a les amigues de la novia perquè llegiren unes paraules i en lloc de referir-se a elles com les dames d'honor (anaven de dames d'honor) va fer ús de l'expressió 'dames de companyia'.

- Acaba de dir que són unes putes? -em preguntà un amic.

- I el pitjor de tot és que ho ha fet amb micròfon i altaveus.

La resta de la boda ens vam dedicar a beure una copa darrere l'altra i a jugar perillosament amb les drogues sense cap tipus de contenció, de forma que no recorde ben bé com vaig acabar a un after terminal ni com vaig poder suportar tantes hores de festa i desgavell.

A les tres del migdia (!) pujava a un taxi per tornar a casa, després d'haver esvarat amb el rastell de la vorera (!!) i d'haver-me obert el mentó contra el terra (!!!).

- No me manches la tapicería, chico -m'advertí el taxista mentre amb la mà dreta tapava la ferida perquè la mà esquerra també la tenia contusionada per la caiguda.

I no vaig poder ni contestar.




2 comentaris:

Ferran ha dit...

Però Rasoir, has de mirar per on vas! Jo a les 10:30 del matí pleguí veles.

No diré en quines circunstàncies us vaig deixar a vos i a paquito... NO COMMENT

Busca qui t'ha pegat ha dit...

no vull saber res de res... :S

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails