dimarts, 27 de juliol de 2010

Dilluns nit

El diumenge vaig aconseguir prou forces per deixar el llit quan el rellotge ja marcava les nou de la nit. Després de blasfemar en veu baixa i sense massa convicció per culpa dels cinquanta mil cigarrets que em vaig fumar la nit anterior, vaig posar els peus descalços al terra i em vaig fregar els ulls amb els punys tancats. Em feia mal el mentó i tenia la sensació que algú em trepanava el clatell amb una broca del huit.

De seguida vaig recordar que havia tancat una cita per a la nit de diumenge, abans de saber que la celebració de l'enllaç matrimonial d'uns amics es podria allargar tant i tant, així que em vaig disposar a cancel·lar la cita.

Vaig telefonar l'home que m'havia convidat a sopar aquella nit i li vaig donar un bon grapat d'excuses, tot i que vaig obviar de forma descarada la veritat: l'abús de les drogues m'havia deixat fora de joc.

Sense massa dificultats vaig aconseguir ajornar el sopar per a la nit de dilluns i anit, poc després de les nou ja érem a una terrassa del centre fent-se un aperitiu: tenia davant meu un home atractiu, que passava dels quaranta tot i que no ho semblava, amb el cabell lleugerament tacat de blanc, un cos fibrat que en alguns moments donava la sensació que podria esgarrar la camisa i amb una conversa no massa pretensiosa.

Vam passar una vetllada assossegada i tranquil·la passejant pel centre de València, sense forçar cap situació i sense cap impostura, tot i que he de reconéixer que si havia acceptat la proposta de sopar amb ell havia estat motivat més per la conveniència que per un interés real: ni de lluny responia al model de xic que m'interessa per a més d'un parell de cites (i això no és bo ni dolent, simplement no encaixa amb allò que vull trobar), però tenia davant meu un fotògraf reputat que havia mostrat molt d'interés per comptar amb Matt per a una nova sèrie de fotomuntatges que exposaria a no recorde quina biennal europea la propera primavera.

- ¿Crees que Matt se dejará fotografiar?

Vaig estar temptat de contestar que no pensava oferir al gos una alternativa: ja que ni estudia ni treballa i que es passa el dia dormitant, havia arribat el moment de col·laborar econòmicament al seu sosteniment i de guanyar-se els tres plats de pinso que menja cada dia, però en lloc de desenvolupar este argument vaig optar per un altre una mica menys prosaic:

- No creo que ponga ningún problema, pero deja que se lo comente primero.



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails