dilluns, 11 d’octubre de 2010

Consulta

Divendres tenia la vista oral del surrealista atracament que m'entrà durant una de les guàrdies que en tocà fer en agost. L'atracador havia intentat robar, armat amb un ganivet de cuina i una pedra, no només la seua sucursal, sinó també la meua, amb tan mala sort que es va quedar tancat al caixer automàtic i des d'aquell dia es trobava en presó.

Passades les deu i mitja m'adreçava a l'edifici de la Ciutat de la Injustícia, amb el maletí a una mà i el mòbil a l'altra, contestant un missatge de no-importa-qui, quan una dona carregada amb papers i amb accent del Coño Sud em preguntà:

- Disculpe, ¿vos sos abogado?

Mentre em preguntava què m'hauria delatat, si el maletí o les sabates cares, vaig contestar:

- Efectivamente, señora.

- ¿Y le puedo hacer una consulta?

- ¿En la calle? No es que sea muy normal...

- Son sólo un par de preguntas. No le entretendré mucho.

Vaig dubtar durant un segon i al remat vaig accedir, perquè anava amb temps de sobra i la dona semblava realment preocupada.

- Bueno, dígame de qué se trata -vaig contestar mentre rematava l'sms que estava escrivint.

- Pero tiene que apagar el móvil y hacerme caso.

Vaig dubtar si havia entés ben bé el que m'havia dit l'oriünda del Coño Sud.

- ¿Qué?

- Que apague el móvil y me atienda como es debido -insistí la boja.

No em vaig molestar ni a contestar i vaig seguir el meu camí tan tranquil·lament i, per cert, a les sis de la vesprada del mateix divendres el meu client ja estava al carrer.



2 comentaris:

Clidice ha dit...

genial! una resposta perfecta! :)

Anònim ha dit...

sempre et quedarà el dubte de si era un testimoni concluent o una boja que et volia oferir tot l'imperi l'Óreal a canvi de beneficis fiscals o un càrrec a la Ciutat de la (in)Justícia...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails