divendres, 8 d’octubre de 2010

La connexió veneçolana



Tot just al contrari del que faré jo, que em quedaré a casa fent bondat, el meu veneçolà passarà tot el pont de viatge. Eixa fou justament l'excusa que em donà quan dimecres em va preguntar si em vindria de gust convidar-lo a una cervesa dijous a poqueta nit per acomiadar-nos.

Òbric parèntesi. On diu 'acomiadar-nos' heu de llegir 'follar'. Tanque parèntesi.

Reòbric parèntesi. Sí, ja sé que era obvi. Retanque parèntesi.

Al remat, però, la vesprada de dijous em tocà passar-la com la resta de la setmana: amb molta (massa) feina, fent d'home de la casa i vigilant la iaia, perquè els meus pares tornen a estar de congrés, de forma que vam haver d'ajornar la cervesa.

Torne a obrir parèntesi. Novament, on diu 'cervesa' heu de llegir... Torne a tancar parèntesi.

- Bueno, entonces en vez de una cerveza de despedida, ¿nos tomamos la semana que viene una cerveza de bienvenida? -em suggerí el veneçolà.
- Será un placer, como siempre. Oye, por cierto, ¿dónde vas de puente? -vaig preguntar.

El veneçolà guardà un silenci massa llarg i finalment amollà:

- Ya te lo diré más adelante, ¿vale?

Em va sorprendre el misteri i vaig preguntar:

- ¿Que ya me lo dirás? Oye, y ahora que lo pienso: ¿tú no tendrás nada que ver con las conexiones de ETA en Venezuela, verdad?

El veneçolà començà a riure i contestà:

- ¡No, hombre, no!
- Que me lo puedes decir, que yo no juzgo a nadie -vaig continuar fent broma.

El veneçolà canvià el to i preguntà:

- ¿Ni siquiera a un terrorista?
- Recuerda que soy abogado: todo lo que digas queda entre tú y yo.

I mentre el veneçolà tornava a guardar silenci, vaig decidir reprendre la conversa:

- Bueno, pues ya que no sé dónde vas, ¿por lo menos me traerás un regalo?

I el veneçolà va recuperar el to:

- Según te portes estos días...

Doncs bé: ja vorem com m'he portat quan torne.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails