Impressions de la visita a ARCO:
- Si elimines les obres de Plensa, Tàpies, Saura i Chillida només queda morralla.
- Creuar-se amb Antonia dell'Atte té efectes més devastadors que la instal·lació Los carpinteros d'El País.
- Però ho compenses si et trobes el cantant de Manel, Guillem Guisbert, a l'espai de la galeria Estrany · De la Mota.
- La galeria valenciana Adelantado podia haver prescindit de portar ninots de falla a Madrid.
- No pots prendre't seriosament l'art contemporani quan dos quadres blaus d'Spalleti i pintats en 2009 valen 45.000 euros cadascún.
- I menys quan demanen 24.000 euros per una batamanta de lona roja.
- La contemplació de l'art rus contemporani et deixa la mateixa cara que la d'aquella aspirant a miss a la que l'ambaixador ecs!soviètic preguntà: ¿Qué sabes de mi país?
- Que la galeria Malborough aposte per obres de Botero i una gran vía de Antonio López es una presa de pèl.
- És de conya (i molt cutre) que alguns preus, com el d'una litografia de Bacon, no incloguen el marc.
- L'espai de l'IVAM produeix més vergonya que el pentinat de Consuelo Císcar.
- Desespera comprovar que els únics quadres que t'agraden valen menys de 6.000 euros. I jo em pensava que tenia criteri.
7 comentaris:
Jo al menjador de casa en tinc quatre com aquest parell de grisos que has penjat. En color burdeos, però. Una vegada em van preguntar si eren "Rothkos". I ca. Leroy Merlin. Fusta i pintura: 50 leurus.
Benvolguda senyora Urbach: justament eixe parell de quadres són els que 'valen' 45.000 euros. 90.000 euros la parella.
Carai, l'art. Amb 90.000 leurus t'omplo de Rothkos un museu de tres plantes.
O millor, em faig la cuina i el lavabo nous, i encara em sobrarien per a tapar forats.
Vaig a fer-me un parell de Rothkos, que ma mare ja em va pintar un Franz Marc i un Manet ;) És que servidora només dóna per la brotxa grossa :D
És per totes estes coses que continue adorant l'art contemporani... Aii...!
Mori l'art!
Que algú pague 90.000 euros per dos quadres grisos... és art. I punt.
Publica un comentari a l'entrada