Dissabte de matí, en un estat post coitum, vaig assistir a l'acte de presentació dels candidats autonòmics i municipals de la Coalició Compromís per a les eleccions de maig.
L'acte va confirmar el que fa temps que resulta una evidència per a qualsevol que se moleste a seguir la política valenciana, tot i que siga per damunt: que a este país la vertadera alternativa a les polítiques destrellatades i al malgovern que encapçala el Molt ecs!Honorable i el rosari de consellers imputats passa per esta coalició formada per Bloc, Iniciativa i Verds.
Em va sorprendre gratament l'organització de l'acte, que fou dinàmic i professional, com correspon a un partit que aspira a ser clau en molts ajuntaments i a obtindre una considerable representació a les Corts Valencianes.
Si la forma fou correcta, el contingut resultà espectacular, amb els candidats desgranant els principals punts del programa electoral i demostrant que sí que existeixen unes altres polítiques i una altra manera d'entendre la cosa pública a la que el PP i el PSOE valencians ens tenen acostumats i que un discurs encoratjador és el remei perfecte per combatre la desafecció de la ciutadania envers la política i les nostres institucions.
I tot això està molt bé, i tots esperem que Morera, Oltra, Mollà i Pañella obtinguen un resultat excel·lent a les Corts i que els candidats locals, especialment Ribó a València, facen el mateix als respectius ajuntaments, però per a mi el vertader objectiu d'este acte era retrobar-me amb el xic que en l'última convocatòria de Compromís de forma inconscient em va disparar una fletxa directa al cor, i del qual malauradament no vaig trobar ni rastre.
Però, no només sóc optimista pel que fa als resultats de Compromís, i he decidit que durant la llarga precampanya no em perdré cap acte per vore si me'l torne a trobar i també he informat Morera i Oltra perquè estiguen ben atents per si coincideixen amb un xic jove, sobre el metre setanta-cinc, d'uns 25 o 26 anys, amb ulls blaus i més templat que el món: eixe, igual el càrrec que m'han promés, també esta reservat.
10 comentaris:
Em sorprén que en la teua anàlisi, sempre sui generis, i normalment prou realista, de la societat valenciana, estigues tan optimista respecte del teu partit/coalició.
I em sorprén, no ja tan gratament, que consideres que sou l'única opció viable i vertadera. Sona molt eclesiàstic.
Malauradament al País Valencià ens han imposat la quota del 5% i amb això és molt difícil que un altre partit, llevat de Compromís, puga arrapar algun escó... ja m'agradaria a mi que hi haguera possibilitats de tenir representants de molts més partits i que el PP i el PSOE no tingueren tants escons que no els pertoquen...
Benvolgudes Bum-bum-bat i Sareta,
No és la meua intenció (no ho ha estat mai) entrar a discutir a este espai amb simpatitzats del PSOE valencià o d'EU si els seus projectes són millors o pitjors que els de Compromís.
Pel que fa al meu comentari: considere que Compromís és la millor alternativa al PP i al PSOE perquè el primer ens malgoverna amb força i el segon fa una oposició vergonyosa, especialment per part d'Alarte.
Pel que fa a EU, no sé si entrarà o no a les Corts, però el que és cert és que feina no n'han fet. Cap ni una. Marga Sanz és un diputada invisible que s'ha demostrat irrellevant al nostre Parlament. Això sí, sóc conscient que EU té unes sigles que encara suposen un grapat de vots.
Segurament l'adjectiu 'vertadera' no era el millor. Ara que ho pense haguera dit 'la més útil' o 'la més eficaç', però això em passa els dilluns: que encara estic ressacós ;)
Salut i gràcies a totes dues per opinar!
Si Compromís entrara i el PP es quedés sense majoria absoluta, creus que li faría bé pactar amb el PSOE com, si no recorde mal, Mònica Oltra va dir en alguna entrevista?
La situació al PV és d'emergència política: caldria fer fora Camps de qualsevol manera i un pacte PSOE-Compromís no seria una idea descartable.
Però primer hem de vore els resultats del 22 de maig.
:)
Salut!
Tot això que tens/tenim tan clar i que és una evidència a la lògica ho sap la societat en general?
Sense això...
No entraré a valorar les teues opinions polítiques perquè, com tu dius, no és l'objecte d'este bloc i, d'altra banda, la meua no seria una opinió molt objectiva. El que sí que puc dir és que el xic objecte del teu desig i el càrrec promés formen part del mateix paquet (i no penses malament), però aquesta informació només la sabíem Cotino i jo, i jo no me n'he anat de la llengua...
Anònim, has encertat de ple: eixa és la missió d'aquells que recolzem Compromís: donar a conéixer les propostes de la coalició.
Òbric parèntesi. Sé que fer-ho a este bloc pot resultar contraproduent... ;) Tanque parèntesi.
I Mònica... què puc dir-te que no sàpies ja... Només que Juan Cotino ha passat a ser Juan Cretino i que espere que sigues una consellera de categoria. I que em col·loques tot seguit.
Des d'un punt de vista simpatitzant totaaaaalment aliè, deixa'm dir-te que encara us queda feina. Però la que dueu feta és amb pas valent i segur.
Enhorabona.
Ah, i recordeu-vos de mi en la repartició de càrrecs.
Publica un comentari a l'entrada