Pantalons

La setmana passada, mentre repartia propaganda electoral, em vaig trobar al carrer amb un client habitual del despatx: és un jove marroquí, alt, fibrat i molt templat que té una deliciosa tendència a veure's immers en situacions delictives.

- ¿Qué te ha pasado, Hamid? -vaig preguntar mentre assenyalava amb els pamflets de propaganda la crossa sobre la qual es recolzava per a caminar.

- No he hecho nada, abogado.

- Eso ya lo sé, Hamid. Tú nunca haces nada.  

M'explicà que durant el cap de setmana havia passat per una discoteca i que un desconegut, sense donar-li cap explicació, li havia clavat una navaixa a la cuixa, per darrere, perforant-li la cama. Em va preguntar, també, com aniria el procediment i si havia de cobrar alguna cosa.

- Hombre, claro. Tiene que pagarte por las lesiones... se llama responsabilidad civil. Pásate la semana que viene por el despacho y me traes los papeles para que les eche un vistazo.

I ahir, mentre provava a posar en ordre la taula després de dos setmanes electorals de bogeria i quan ja ni recordava la cita amb Hamid, s'hi deixà caure a primera hora.

- La herida ha empeorado y ahora tengo una pierna más gorda que la otra.

- ¿Qué?

- Toca, toca...

I em vaig alçar de la cadira i vaig tocar. I, efectivament, tenia la cama lleugerament inflamada.

- ¿Qué te ha dicho el médico? -vaig preguntar mentre tornava a la meua cadira, a l'altra banda de la taula, lleugerament excitat.

- Pues que evite moverme mucho y que me cure la herida cada día.

- ¿Y le haces caso?

I per a la meua sorpresa, o no tant, amb prou feines s'alçà de la cadira, es descordà el cinturó i, tot seguit, els pantalons. Se'ls abaixà fins els turmells i digué:

- Claro, mira.

I vaig mirar, però no em vaig fixar precisament en la ferida. Vaig guardar uns segons de silenci mentre mantenia la respiració.

- ¿Sabes que... nunca antes... nadie se había bajado los pantalones en este despacho?

I mentre se'ls tornava a apujar va dir:

- Pues a veces está bien ser el primero.