El PSOE no és l'únic que encara no s'ha recuperat de la jornada electoral del 22 de maig, ja que encara hui continue una mica perdut i em costa una barbaritat focalitzar l'atenció en la meua vida anterior a la campanya i a les eleccions, aquella vida dissoluta i trivial que m'encantava i em feia tan feliç.
Amb prou feines aconseguisc centrar-me a la feina (el muntó d'expedient pendents de resoldre no fa més que créixer) o provar a reprendre el ritme vital que portava fins fa poc més de quinze dies: ara, de fet, no recorde ni tan sols amb qui estava follant tot just quan va començar la campanya, però només sé que de sobte han tornat a aparéixer insistentment persones que ja no m'interessen i que aquelles que sí que ho fan encara no han donat senyals de vida.
Òbric parèntesi. No podia ser d'una altra forma. Tanque parèntesi.
El meu cas, però, tot i resultar desesperant, té millor traça que la travessia pel desert que espera els socialistes, ja que sembla que per digerir la terrible derrota electoral han passat de l'antiàcid i l'autocrítica i s'han llançat de cap a devorar les restes del cadàver. O, dit d'una altra forma: les restes de ZP.
Difícilment l'actual Secretari General del PSOE aconseguirà posar ordre entre tant de baró (i alguna que altra dama) amb ganes de fer sang i al mateix temps contenir els atacs d'una dreta envalentida que ja toca amb la punta dels dits la presidència del Govern espanyol.
Ben mirat, la meua situació no pinta tan malament.
2 comentaris:
en ben poques ocasions es dóna que en un canvi de govern el nou hi entri per majoria absoluta. I si no hi ha una explosió nuclear, un atemptat contra la població sencera de villa y corte o finalment Rajoy surt de l'armari (o Esperanza l'en empeny) té tota la pinta que així sia.
Mentrestant, nosaltres seguirem follant i fent vida hedonista. Total, en fem prou amb quatre incursions virtuals per demostrar el nostre privilegiat interès intel·lectual.
amén.
Publica un comentari a l'entrada