dijous, 29 de desembre de 2011

12 claus de 2011



En eixe moment vaig entendre que amb la nova regulació només els més tarats deixaran d'eixir a sopar, d'anar a un concert, de prendre tres cerveses amb els amics o simplement de festejar la nit perquè no podran fumar a l'interior dels locals públics i que seran els mateixos que en el seu moment van deixar d'anar al cine quan es prohibí fumar a les sales de projecció, que van deixar de viatjar quan es prohibí fumar als avions i als trens o que van deixar de treballar quan es prohibí fumar a l'oficina: cap ni un.

Un exemple paradigmàtic del fet que és possible opinar sense saber el trobem a les revoltes que estos dies sacsegen Tunísia i que han acabat amb la caiguda de l'antic govern, perquè fins fa una setmana este país nord-africà només eixia a les pàgines de publicitat de les agències de viatges que promocionaven les seues platges amb l'eslògan 'Túnez, tierra de serenidad' (sic) i en canvi ara sembla que tothom i totdon té una opinió formada al respecte.

Encara hui no sabem les conseqüències totals del terratrèmol i del tsunami que sacsejaren el país, però les xifres posen els pèls de punta: més de 1.500 morts als qual cal sumar els 2.000 cadàvers que han aparegut estes últimes hores, milers de desapareguts, entre els quals 10.000 corresponen a un únic poble, vora mig milió d'evacuats i 70.000 milions d'euros en pèrdues materials.

També sóc de l'opinió, d'altra banda, que Europa no pot romandre impassible davant la massacre de civils per part d'un bizarríssim dictador farcit de bòtox, encara que els que ara s'indignen i justifiquen les accions militars siguen els mateixos que han obert les portes de les nostres democràcies a este dictador i li hagen permés tindre comptes bancaris i propietats a Europa a canvi de barrils de petroli.

Igualment grotesc resulta tot el que envolta la seua mort: el seu cadàver, amb almenys un tret al cap, ha estat llançat al mar (!) des d'un portaavions (!!) i embolicat amb un llençol blanc (!!!) per part de l'exèrcit dels EAU amb la idea d'evitar que la seua tomba poguera convertir-se en un lloc de peregrinació (!!!!), de forma que la gran nació d'Obama no només es permet el luxe de practicar el terrorisme d'Estat a l'estranger, sinó de decidir què fer amb les deixalles humanes d'aquells que executa. 
 



Efectivament, són els socialistes els que han fet una campanya lamentable, els que presentaven uns candidats que no guanyarien ni la presidència de la comunitat de veïns i als que, en definitiva, la societat valenciana ha castigat per no haver sabut fer oposició ni per ser capaços de generar ni optimisme ni possibilitat de canvi. Davant este panorama, Compromís esdevé la tercera força al País en nombre de vots i de regidors, obté un digníssim 9% de vots a la capital i tres regidors amb Joan Ribó al capdavant i, contra totes les enquestes que ens deixaven fora de Les Corts, sis seran els diputats, amb Morera i Oltra com a referents, que ocuparan escó a la cambra valenciana.

Si jo fóra ZP, però, no estaria molt preocupat per res d'això, ja que serà el temps el que edulcorarà convenientment la seua herència i el ressuscitarà per a la política espanyola de la mateixa forma que ha passat amb altres ecs!presidents: en 1996 era difícil imaginar que cap multinacional voldria comptar amb l'assessorament de Felipe González o que cap diari mitjanament seriós voldria publicar les seues columnes i, en canvi, així és i ja ningú recorda la situació econòmica, la corrupció, els escàndols polítics o el terrorisme d'estat que es practicà sota els seus governs.

Tot apunta, doncs, en una única direcció: estem a un pas de dir agur a ETA. No sé si serà, com insinuen alguns, la setmana que ve. O si serà abans o després d'eleccions. L'únic que tinc clar és que hem de celebrar-ho i que no tinc cap dubte que la majoria de la societat espanyola (i sobretot la basca) ho farà.

Volen rebutjar el segon rescat, declarar-se en fallida i suspendre pagaments? Perfecte, però de veritat que no hi ha cap governant grec capaç de determinar, tenint en compte les sis vagues generals que ja portem enguany i les protestes diàries que col·lapsen Atenes, que els grecs no poden ni volen suportar més retallades de drets socials sense la necessitat de sotmetre-ho a una consulta popular?

Qualsevol anàlisi mínimament honesta del resultat de les Eleccions Generalíssimes de diumenge hauria de començar reconeixent el triomf de la dreta espanyola en sentit ample (UPyD, CiU, FAC you!) i del PP en particular. Rajoy ha necessitat només tres intents, cinc milions d'aturats i una crisi econòmica mundial per arribar a la Moncloa, però al remat allà el tindrem.

Estic convençut que dues idees van passar pel cap de tots aquells que ahir vam tindre l'oportunitat de seguir en directe la primera sessió del judici que determinarà si Camps i Costa són penalment responsables d'un delicte de suborn passiu impropi: la primera, quina necessitat tenia l'ecs!president de passar per este tràngol quan, podia, senzillament, haver-ne posat fi de la mateixa forma que feren fa només uns mesos Betoret i Campos i assumir, d'una vegada per totes, que no hi ha possible rehabilitació per a la seua figura.

El secret, en definitiva, per evitar que la X Legislatura resulte decebedora passa per no dipositar cap esperança en Mariano Rajoy i confiar en la inèrcia de les coses, ja que això és, justament, el que han fet els seus votants.



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails