Salamanca i la barra gai

Amb la intenció de no estar a València durant les falles, fa uns mesos vaig tancar amb el meu amic S. un viatget a Salamanca que ens ha portat, de retruc, a visitar Àvila i Segòvia i a conéixer, sobretot, una gastronomia que va dels renyons i el fetge de corder a la llengua de vaca i la cecina, passant pel chuletón d'Àvila, el cochinillo de Segòvia i el tostón dels pitjors bars de Salamanca.

En poc més de dos dies hem menjat més proteïnes de les que el continent africà consumeix en un any. I tan a gust.

Òbric parèntesi. També, per descomptat, hem passejat per les muralles d'Àvila, hem recorregut el centre històric de Salamanca, sobretot per la impressionant Plaza Mayor, i hem visitat l'aqüeducte i l'Alcázar de Segòvia, però això és una altra història. Tanque parèntesi.

La nit de dijous la vam passar a Salamanca i vam poder comprovar que l'ambient universitari es redueix, bàsicament, a intoxicar els futurs llicenciats amb beguda a preus impossibles: al pub “El submarino” les copes les cobraven a dos euros i el terç de cervesa a cinquanta cèntims.

— Creus que serà de garrafa?

— No, amb estos preus segur que el vodka és Belvedere i el gel el porten directament de Groenlàndia.

Vam acabar a una discoteca, d'entrada gratuïta, que ens recomanà una xica que repartia flyers amb forma de cor i amb els quals no pagaves la segona copa. Ni, per tant, la quarta, la sisena...

— Oye, ¿y algo de ambiente gay hay por aquí?

— Sí, claro: en esta discoteca hay una barra gay.

S. i jo ens vam mirar:

— ¿Perdona?

— Pues que hay dos barras normales y una gay.

— ¿Cómo que “normales”?

— Deixa-ho estar... Lo que no entendemos es el concepto de barra gay. ¿No es igual que las otras?

La xica ens va mirar com si nosaltres fórem els retardats.

— A ver, es una barra normal, solo que es donde se ponen los gays a hablar y eso.

I això vam fer: “hablar y eso”.