dilluns, 14 de gener del 2013

Polsera


La setmana passada, pel carrer, em vaig trobar una polsera. Considerar que era una peça de bijuteria seria un acte de generositat: una goma elàstica travessava una sèrie de perletes de plàstic i una creu, també de plàstic, amb corets i vidrets incrustats.

Una cosa terrible, en definitiva.

Me la vaig fotre a la butxaca i després de dinar amb la iaia, sense pensar-hi massa, li la vaig donar:

Tinga, per a vosté.
Açò què és? Un rosari?
Déu, espere que no... és una polsera.
Quina preciositat! Açò són els meus reixos?

Vaig dubtar un moment.

Sí, són els reis, que han arribat amb retard i vaig marxar com si res.

De nit, però, em va telefonar ma mare:

Atén, d'on has tret això que li has regalat a la iaia?
El què?
Eixa polsera.
Ah, me l'he trobada pel carrer.
No pots imaginar-te la nit que ens està donant a ton pare i a mi: que si eres l'únic que ha pensat en ella, que si eres l'únic que està agraït per la feina que fa...
Hòstia...
Espera, que ara ve la millor part: li l'ha mostrat a tot el veïnat dient que és un regal del seu nét major.
Hòstia puta... Però si és horrible! No vull que la gent pense que regale eixa classe de coses...
I que te l'has trobat pel carrer, fill, que te l'has trobat i que no saps de qui és...
A vore com ho apanye ara...
Sí, a vore com ho apanyes...

Al dia següent em vaig trobar la iaia a la porta de casa parlant amb la veïna.

Hola iaia. Hola tia Inés.
Ja m'ha ensenyat la iaia la polsera que li has comprat intervingué Ineseta.

No sabia on fotrem.

Sí... iaia, entrem, que vull parlar amb vosté.

I una vegada dins de casa:

Iaia, no pot anar ensenyant la polsera pel carrer.
Per què no, ma filla?

Vaig callar. Potser abans d'haver dit res havia d'haver desenvolupat un argument.

Perquè li la poden furtar.

La iaia arrugà el nas.

Què dius?
Un lladre. Un lladre pot vore-la i pensar que té més joies a casa i entrar a furtar.
Ai, Jesús... no ho havia pensat!
És que hi ha que pensar un poquet les coses... Mire, el millor que pot fer és alçar-la i no traure-la al carrer.

Encara em passa poc.

3 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Molt bo, m'ha fet riure! Els actes més innocents poden tenir conseqüències inesperades.

Anònim ha dit...

lliçó moral: millor no fer regals xD

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Gràcies a tots dos... ara ja he aprés la lliçó ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails